dilluns, 6 d’octubre de 2008

.

........ DILLUNS PSÍQUIC

La vida és radical i jo també sóc radical.

(El dilluns tot comença.
Comença la polifonia de sons
i l'espetec dels preus.)

Veig una escala de llum
que baixa i puja pel meu cos.

Tot s'ha de fer sense preguntes.

L'esperança està a disposició
de totes les persones humanes
que no creuen en res més
que amb l'esperança.

Conclusió: primer la vida
i després l'esperança.


.

2 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

La vida, EL SENTIT DE VIURE és una cosa palpable en canvi l'esperança és més una cosa del futur que mai arriba. És millor viure el present que esperar viure el demà inabastable.
El poema Horiginal no el vaig entendre fins que vaig descobrir (gràcies al Sr. google) que era un Cafè+poesia. A veure si a Vilafranca també sorgeix aquesta iniciativa! (potser ja hi és i no la conec...)

Alegria De La Huerta ha dit...

Els dilluns sempre ens fan pensar en el que passarà la resta de la setmana, si no tinguessim esperança no arribariem al diumenge. Seguim sent persistents i esperant que cada setmana s'il·luminarà.

Un pena que durant la quinzena no podré passar-me per Vilafranca. Bona k!