diumenge, 5 d’octubre de 2008

.
.

O(PETITA)DA A L’HORIGINAL


(Envio un telegrama urgent a la factoria del silenci,
lloc de trobada clandestina, poèticament clandestina,
de poetes que són declarats oficialment: pobres poetes)

Ei, Horiginal, central atòmica, central elèctrica
de poemes que corren per tota la xarxa de la ciutat.

Ah, annes, martes, joanes, laies, sílvies.
Ai, sílvies que encara no. Ai, totes les que no!

Ai, joans, jordis, enrics, homes pobres i rics.
Ah, poetes que troben el seu amor i no ho saben,
quins moments més reals per la poesia.

Ah, poetes que troben una anna i tarden anys. Anys!

Ah, poder-ho donar tot i no esperar res,
aquesta forma d’existencialisme, de no voler res,
perquè, precisament, ho donés tot.

Ah, Horiginal, soroll de neveres antigues,
neveres que escoltava a la meva infància,
neveres que donen ritme a les meves paraules.

Horiginal, magatzem de camins i autocars nocturns
que viatge per l’autopista, buscant el mar.

Ah, mercat de fruita i verdura. Ah, el meu Horiginal
que jo voldria per llençar tomàquets. Sí, tomàquets!
(Però van massa cars i massa ràpids en canviar de preu)

Eh, petit teatre, la plaça dels sentiments, el castell
per veure el poble i el poble per enderrocar el castell.
Eh, festa de ganivets que brillen dins de les pedres.

Ah, Horiginal, un lloc perfecte,
amb una marginació perfecte i unes causes perfectes
per començar la revo........ acció!

Ah, poetes de l’Horiginal, poetes compassius i passius,
amenaces de bomba que sento en alguns dels poemes
que es llegeixen, ah, ah!
Ah, per què sento tot això,
si realment estic malalt i no puc sentir res?

Ah, estudiants de la infància.
Ah, investigadors de la llum.

Ah, sons que corren per sistemes planetaris
i enllacen amb altres móns, intuïts per una rosa.

Ah, Ferran, tu rimes amb Pedrals.
Eh, Ferran i Pedrals, rimes de l’Horiginal.
Eh, rimes de sants, rimes i no rimes.
Ah, tradicions, revolucions i no repeticions.

Ah, Horiginal, la factoria que marca el ritme
de les meves dents, tremolant de felicitat.

Ah, illes sense mar. Ei, mallorquins, pedres de foc,
ombres del mar que passen pel meu cor.

Ei, poetes que viatgen en tren, eh.
Eh, poetes de Barcelona, eh! Eh, eh?
Eh, poetes de l’Ebre i poetes de la Franja, eh.
Poetes de la comarca del Matarranya.

Poetes que criden contra el feixisme i volen seleccions.
Eh, poetes de la política, eh. Poetes de premis, eh!
Eh, poetes amb cotxe oficial. On esteu?

Eh, eh!

Eh, poetes de Vic que tampoc baixeu, eh!
Eh, amigues i amics de l’Horiginal!
Persones conegudes i no conegudes que encara no us conec
i que potser no es coneixeré mai. Eh, salutacions!

Aaa!, quanta eufòria sento quan no us puc veure
des de fa mesos i recordo l’eufòria d’aquell dia.

Eh, formes d’expressió que tinc sense preguntes.
Eh, poemes que corren de cervell en cervell.
Eh, poetes incomparables amb tots els diables.

Eh, tendències i noves formes poètiques.
Eh, combinacions de ginebra amb un sonet.
Eh, endecasíl·labs de bon matí, eh.
Eh, sonetins escrits amb una copa de silenci.
Eh, poemes inacabats amb una copa de conyac.
Eh, totes les formes més inversemblants. Eh!
Eh, novenes, octaves i setxines. Ai, setxines, ai,
quines terminologies que perfeccionen el sentit.

Ai, si ningú s’hagués inventat la rima, ah,
com hagués canviat el sentit humà.

Ei, poetes que porten totes les tendències en un ull
i generen tendències amb cada moviment de l’ull.

Eh, eh!

Eh, Horiginal, seccions de poesia que es dispersen
per les taules. Grups i no grups. Solitaris i no solitaris.
Ah, distàncies que salten de taula en taula,
camins infinits que van d’una mirada a una altra.

Eh, Horiginal, si tu fossis una casa
per viure amb tots els poemes que es diuen, ai!
Ah, Horiginal, si un dia, es presentessin
tots els poetes de totes les tendències. Ah, quina crisi!

Ah, si s’expressin els sentiments de dins, ben endins.
Eh, Horiginal, centre de relacions astrals
amb tots els poetes de l’espai que encara no coneixem.
Aa!, la poesia que mai podrem reconèixer del davant,
totes les coses que encara no podem,
com si realment poguéssim sentir alguna cosa.

Eh, Horiginal, eh.. ...!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies per entrar dins del teu mirall.


Santi B.

.

2 comentaris:

anna ha dit...

ei Santi,
felicitats pel blog i per tots aquests poemes tan bonics!!
ens veiem a la Kinzena...
has rebut el meu e-mail??

una abraçada,

anna

catgirl ha dit...

Ai ai! Eh eh! ooooooooo! Ahhhhh! HAHA! Molt bona aquesta de crits i filípiques! Ets un infinit!
Abraçades, patacades amistoses i ens veiem kinzenalment!
CaT / AlinA / LinA / InA