. ANNA MALUQUER i LA BIG BAND VALONA
.. dient música, amb Verdaguer, Vinyoli...

POEMA D'ANNA MALUQUER

Impertèrrita, sense canviar la seva expressió,

anava etzibant cops a la màquina escurabutxaques

que feia giravoltar les fruites sense donar-li res

a canvi.No sabia que, abans que arribés ella,

un home d'aspecte honorable l'havia fet anar

durantmés de dues hores i n'havia tret ja

els premis del dia.Ella es manté digne i, quan

ha exhaurit el pressupost que dedica a temptar

la sort -avui sense cap resultat-,mira la nècia

màquina com un ser inferior i se'n va.

A fora l'espera la pluja que neteja els carrers,

però no l'ànima, i se'n va a casa, un pis

al barri vell,on soparà un tros de truita

de patates feta el dia abans i un got de vi

amb gasosa. Posarà la tele per no haver

de suportar el silenci de les partes i mobles,

estúpides companys impertèrrits que no

li donen mai conversa i no li evoquen

ni tan sols records de millors èpoques. I la tele,

amb la seves pel·lícules i la seva publicitat,

li parlaran d'un món que ella no coneix

i on no hi té cabuda. ¿Qui vol una dona

que ja ha passat l'edat de la fal·lera i que només

sap de la tristesa que provoca anar passant

els dies sense cap interès, només esperant

que alguna maleïda malaltia l'alliberi d'aquesta

vida miserable? Ella, que de petita havia somiat

amb un bon noi que un dia l'aniria a buscar

a la fàbrica on l'havien esclavitzada uns pares

ganduls i sense ganes d'estimar-la.

Aquella nit es va allitar. Va tancar la boca

i no va deixar entrar cap més alè d'aire.

Per fi havia dominat la vida.

.Anna Maluquer

(del llibre "La patètica poemàtica", 2006)

.