dilluns, 16 de maig de 2016

POEMA


Un dia, sopant, potser recordaràs una nit d’estiu,
i jo em posaré a plorar, sabent que estàs sopant
amb un altre. De moment, aquesta nit estem sopant, jo, a la terrassa del balcó,
i tu, a la taula del menjador, davant la televisió,
distanciats, de moment, per cinc metres.
Avui la distància és molt fràgil.
Hi haurà una nit que la distància serà real.
Hi haurà una nit que estarem
a quilòmetres i quilòmetres de distància.
Jo, sopant, a la terrassa del balcó,
sentint l’aire fresc d’una nit d’estiu,
i tu, sopant davant la tele,
a quilòmetres de distància.

En el fons, les distàncies no importen mai.
El què importa és saber perquè existeix
aquesta distància. Per aquest motiu,
les distàncies sempre amaguen secrets, silencis.
De moment, aquesta nit sopem, junts.
De moment la nostra distància és visible,
aparentment fàcil i fràgil.
Les distàncies sempre són aparents, sempre.

No obstant això, jo no veig els amants
tot el dia junts, enganxats,
abraçats de forma indefinida.
No es podria respirar, seria impossible.

Un dia, sopant, potser recordaràs
totes aquestes coses que estem sentint aquesta nit,
jo, sopant, a la terrassa del balcó,
mirant la lluna sota el cel de la ciutat,
i tu, sopant, al menjador, davant la televisió.

Jo vull grans distàncies i grans esperances.


Poemes inèdits (2010-2015)