dilluns, 11 de novembre de 2013

MIQUEL MARTÍ I POL


UN DIA SERÉ MORT

 Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims, ...
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.
Un dia seré mort
i encara serà tarda
en els ulls de la dona
que s'apropa i em besa,
en la música antiga
de qualsevol tonada,
o, encara, en un objecte,
el més íntim i car,
o potser en els meus versos.
Digueu-me quin prodigi
fa la tarda tan dolça
i tan intensa alhora,
i a quin prat o quin núvol
he d'adscriure el meu goig,
perquè em sé perdurable
en les coses que em volten,
i sé que algú, en el temps,
servarà el meu record.

Miquel Martí i Pol