.
.
t'estimo.... em dius....
i en el temps que he tardat
per dir-te que t'estimo...
he dubtat i ja no t'estimo...
la primera llei de l'amor és el respecte.....
les coses arriben sense esperar-les...
però tampoc cal veure-les... com venen.....
si s'acaba l'amor.... és que potser aquest amor no ha començat mai de veritat...
en el sentit absolut i humà de la paraula...
els monòlegs del dolor
són exagerats
però reals
no sento ni el fred
no passa res, em dius
estic sol, com sempre
.... ara... tampoc tinc que sentir-me dolgut
per deixar-te de recordar per sempre...
quan vivíem junts.... moltes vegades
m'havia oblidat de tu... el que passa
és que després et veia i t'estimava.....
i tu? què estimaves i què oblidaves?
algunes vegades mai arribem a conèixer els altres.....
són persones que no es coneixen ni a elles mateixes...
persones que volen ser pures i estan més brutes que un riu....
..........
(Un llibre pel futur. El sexe i el dubte. 2010)
3 comentaris:
"...els monòlegs del dolor
són exagerats
però reals...", dius, i hi estic totalment d'acord.
Ja diuen els entesos que de cada desengany amorós en sorgeix un llibre... Potser es tracta d'una part del cor que es transmuta en un altre tipus de matèria...
Una forta abraçada, Santi!
Per cert, vas veure l'entrada que vaig fer al meu bloc sobre la presentació del teu llibre a Vilafranca?
gràcies per tot, montse..... no havia llegit el teu comentari del llibre "els dies a les manS".. per diverss motius personals.... no estic gaire centrat en el dia a dia..... acabo de llegir els teus comentaris sobre el llibre i moltes gràcies, montse, moltes`gràcies per tot...
Publica un comentari a l'entrada