diumenge, 21 de novembre de 2010

DÀMIA HUGUET. Un altre dels grans

.
.

FUTUR


Res no retrec. Escric en carn i os
calcat a aquest desig que vull a pèl
sense ignorar que el mal és molt,
que tot és per demés,
ben vell el cant i el crit
dins aquest baf que sura a poc a poc
lluny de l'engrut que acaba la llacor.

Sense ningú, cabal en tot, escup el vent
la pols dels arbres que no vol.
Congria mal el mal: calla qui pot.

..............


Almenys de viure vull morir-me fart,
sabré molt bé que res no s'ha perdut.
Emmortallat, dins un negre taüt,
voldré engrunar les ires dels covards.

Mai no sabran si m'he mort. Mai no sabré
qui ha vençut: si la vida o l'edat.


.................


(...) d'aquella joventut tarada i tan tardada,
jo, home tot jo, home d'avui com qui ja escriu amb ràbia,
voldré dir-me qui som, obeint el mal d'aquell dolor
com qui maldiu, amb focs de sal, cruel, senzill, fatals oratges.


............


DÀMIA HUGUET
ANTOLOGIA POÈTICA

A cura de Joan Mas i Vives

Edicions PROA
Barcelona. 1999


.........