NATI SOLER. "La casa amb set butxaques"

.
.
.

Imminent l’estiu,
enganxa el verd pastós dels plàtans
contra un cel blau, de mandra.
Perduren les roselles sobre
l’inexorable declivi dels marges,
l’escurçó contra el taló nu de dona,
el desig de ser més ric que savi,
i la meva aspiració d’esdevenir
una mata de malves en flor,
despuntant, sobre el blat ros.



............................................




Em quedaré a viure dins d’aquest silenci,
empaperat de càbales domèstiques,
sobre el futur que podria ser
si estimes menys del que estimo,
les meves retortes arrels de cep,
baixant radícules fins abeurar
la set dels raïms, a les aigües
més ocultes de la terra.
Em quedaré en aquesta vigília perpètua,
on no hi ha més passió
que, la remor dels meus pensaments.
Més aventura que, la rutina
amb la que disfresso la llibertat,
continguda dintre meu.
Més felicitat que, la somiada.




........................................




Voldria vestir bé,
menjar poc,
tenir els ulls verds.
Però, vesteixo verd,
menjo bé,
tinc pocs ulls.



.........................



El dolor ha rebentat les comportes,
m'ha enxampat, desprevinguda,
a mig camí.



...................


Nati Soler Alcaide
La casa amb set butxaques
Premi Grandalla de Poesia 2008
Principat d'Andorra

Pàges Editors
Març 2009

isbn. 978-84-9779-749-8

.........................