.
..
l'univers no està sol, ningú està sol
perquè sols no podem existir
tampoc podem deixar la llum
perquè és impossible tanta solitud
ningú podria
perquè la llum ens il·lumina
sols, els éssers, no podríem viure
perquè els fruits s'acabarien
l'ésser, per tant, no està mai sol
perquè ningú pot ser un ésser sol
tots formen part de l'ésser de la llum
perquè tot és llum
i l'ésser és la llum
.
(del llibre inèdit "Pintura damunt el silenci")
7 comentaris:
sento no compartir-ho.
lo món està sól, fins i tot avui en que comunicar-se amb algú a l'altra punta del planeta és més àgil i ràpid del que ha estat mai.
tens un entorn, uns amics, una família, una vida... però el precipici és més aprop del que penses.... o t'hi dediques i ho cuides, o lo barranc se t'endurà....
però que la realitat no ens prengui l'optimisme...
no decidim què ens passa però sí còm ens prenem allò que ens passa...
salutacions
a vegades sí k estem sols, santi, però està bé, jo a vegades ho necessito..
també penso que no hi ha llum sense foscor...
A 'sposició d'Art contemporani de la ciutat de Carcassone, hi havia una pintura on a sota posava:
"L'Univers es complementa amb la singularitat de l'ésser", aquesta definició seria encertada en el cas del teu poema, perquè penso que és exactament el que vols dir, si bé hi ha classes de solituts, a la que tu et refereixes no seria ta, tenint en compte els elements de l'entorn.
(Com m'he alçat avui...)
una abraçada
En una exposició d'art contemporani a la ciutat de Carcassone vaig poder legir la frase que resava a sota una pintura: "L'Univers complementa la singularitat de l'ésser" aquesta frase és en sintesi el que he percebut del teu poema.
Malgrat hi hagi mot tipus de solitut.
una abraçada
Santi, tinc aquesta sensació alguna vegada però més sovint penso que les estones de solitud són més nombroses. Però el poema m'ha agradat perquè dona una certa pau. A reveure!
Santi, algunes estones aquest sentiment de compartir la vida l'he tingut però les estones de solitud han estat més nombroses. Però el poema i com l'expresses m'ha agradat perquè dóna una certa pau. A reveure!
Publica un comentari a l'entrada