CÈLIA SÀNCHEZ-MÚSTICH

.
.




.


.




.



.




.


.......................

Poesia a les Caves
21 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Gramona

......................



Cèlia Sànchez´-Mústich (Barcelona, 1954). Ha publicat els llibres de poesia "La cendra i el miracle" (1989), "El teu respir" (Premi Rosa Leveroni 1990), "Temperatura humana" (1994), "Taques" (Premi Miquel de Palol 1996), "Llum de claraboia" (2004), i recentment, "A la taula del mig" (Editorial Moll, 2009), que ha rebut el premi de la crítica de Serra d'Or. Diversos poemes seus han estat traduïts i antologats al castellà, gallec, èuscar, italià i francès. També organitza el Festival de poesia de Sitges.


.

POESIA A LES CAVES.

.

.

.

avui divendres 28 de maig

.

.

poesia a les caves

.

.

pau gener

.

anna gual

.

silvie rothkovic

.

.

sant sadurní d'anoia

.

caves jaume giró i giró

carrer montaner i oller, s/n

.

.

ah, sí, l'hora!

.

a les 22h 30

.

.

.

JOAN TOMÀS MARTÍNEZ

.
.
.



.
.





Joan Tomàs Martínez (Palma, 1984). És una de les noves veus de la poesia catalana. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Història Comparada. Com a poeta ha publicat "Els Jorns" (2008), Premi Miquel Costa i Llobrera, per a poetes inèdits. El seu segon llibre, "Proètica dels plaers" (2oo9), Premi Bernat Vidal, editat a l'editorial Moll, ofereix un esplèndid llibre: exigent i gratificant.
També ha participa en els antologies "Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans" (2008) i "Antologia de joves narradors de Mallorca" (2008). És membre de la companyia de teatre Corcada Teatre.

...........................................

Poesia a les Caves 2010.
14 de maig del 2010.
Caves Beneit.
Sant Sadurní d'Anoia.

..........................................

.

ELS FESTIVALS DE POESIA

Enguany es farà la segona trobada d'organitzadors de

festivals de poesia. Serà el 5 de juny a Mora d'Ebre,

en el marc de Litteràrum, fira d'Espectacles Literaris.

De moment, us adjuntem les primeres conclusions

que es van establir durant la primera trobada,

celebrada a Vic, durant el setembre del 2009.

Oganizades per la Institució de les Lletres Catalanes.

Va ser un primer pas per poder reflexionar. Una

reflexió i una pausa sobre tota aquesta eufòria

que esta vivint la poesia catalana. Malgrat es van

invitar a uns sí i a uns altres no, i es van repetir

les pautes de tots els temps, aquestes primeres

jornades certifiquen aquest gran moment que està

vivint la poesia, la poesia dels poetes.

La poesia oral, a partir de tots els recitals, cicles i festivals programats per les diverses ciutats i pobles del territori, s'està consolidant i s'està convertint en un element clau per promoure la poesia. No obstant, hi ha moltes mancances i molta descoordinació.



El futur, per tant, està obert. Jo només demanaria a tots els programadors, i especialment a la Institució de les Lletres Catalanes, que establís uns paràmetres de treball per engrandir encara més tots aquests festivals i cicles de poesia que s'organtizen per moltes ciutats i pobles de Catalunya.


Un primer punt sumaríssim seria la relació que es podria establir entre els recitals (el públic) i els llibres (els lectors). Aquesta relació és inexistent. Tinc el record de la primera lectura que vaig escoltar a Vilafranca del Penedès, en motiu del tancament d'una biblioteca. El recitador, el poeta, en aquell cas, després de la lectura, va desplegar tots els seus llibres i en va vendre uns quants. Darrerament, però, no veig gaires poetes en llibres publicats que venguin (o puguin vendre els seus llibres). Alguns poetes parlen de les dificultats amb les editorials, dels contractes
i de totes les qüestions legals i tributàries. Crec que els autors dels llibres i les editorials haurien d'impulsar la venda de llibres durant els recitals, ja que moltes vegades es qüestiona el valor dels assistents (s'infravalora crec) perquè després no es venen llibres (a les llibreries).


Si els recitals de poesia generen uns públics determinats, un valuós públic, un públic que té criteri per escoltar i triar, els poetes i les editorials haurien de no menystenir aquest mercat. És un mercat amb un potencial altíssim. Un mercat que augmentaria les vendes dels llibres de poesia. De fet, els recitals, haurien de ser un primer pas per potenciar la poesia, l'oralitat. Una oralitat que també es podria difondre amb el paper, el llibre.


D'altra banda, en línies generals, per enfortir aquest gran moment que està vivint la poesia oral,
el primer pas seria tenir un cens amb les dades de tots els cicles i festivals que s'organitzen. A partir d'aquí, a partir de conèixer la realitat i de viure-la, a partir de saber tot el que es fa i perquè es fa, a partir d'aquí es podria començar a treballar REALMENT PER LA POESIA.


M'agradaria que ningú i especialment els organismes culturals no interpretessin aquestes paraules com una crítica o una amenaça. El contrari. La Institució de les lletres catalanes com tots els ajuntaments i totes les adminstracions que organitzen els seus propis festivals haurien de llegir en calma totes aquestes reflexions. Jo crec, per exemple, que la Institució de les lletres catalanes podria ser algun dia "el pal de paller" de tots els poetes. Algun dia. Potser sí.



Un element clau, pensant en el futur d'aquests festivals, és el paper de les escoles, els institus i ls universitats. En aquest aspecte, s'haurien de fixar unes accions precises i pràctiques, perquè les escoles poguessin participar. En algunes poblacions de Tarragona, he vist alumnes de sis o set anys, llegint poemes, creant un futur. Tal com diu Miquel Desclot, hem de mirar què podem fer pels lectors del futur.


Un altre aspecte important és la propaganda del festival (cartells, programes, invitacions personals, xarxes socials, blogs, facebook). També la relació amb els mitjans de comunicació (la informació que els mitjans donen o no donen) i també la presència del públic. He escoltat més d'una vegada que el públic no és important. Caram, un recital està format per un missatger i un receptor. El subjecte és el poeta, i el receptor és el públic. Sense aquestes premises, jo no entenc el sentit lingüístic. Per tant, el públic és molt imporant. Veure una sala, un celler, una plaça, un carrer, una llibreria o una galeria d'art. Veure aquests llocs amb ambient, veure aquests llocs amb una notable presència de públic. Tot això ajuda a la poesia, als poemes i als poetes. A part, tot això, ajuda al festival, a tenir més força, a tenir més incidència, a tenir més valor davant de les insitucions que paguen tots aquests actes.



Els programadors també s'han d'arriscar a trobar nous valors, siguin joves, grans o vells. Quan parlo de nous valors, parlo de poetes que no coneix el gran públic. També parlo de poetes que han publicat les seves obres fa molts anys i que ningú recorda, com també parlo de poetes que no han publicat (perquè no poden publicar o senzillament perquè no volen publicar), com també parlo de poetes que han publicat darrerament algun llibre i no han tingut cap incidència, malgrat tot. Els programadors han de donar opcions a tots els estils i tendències, encara que tinguin tots els estils o no tinguin cap estil concret. Els programadors, en això, haurien de ser tolerants. Perquè la poesia, avui en dia, incorpora totes les possiblitats estètiques. A part, si la poesia hagués de tenir un estil marcat per un moviment, tampoc serien necessaris tants poetes. Amb un sol poeta seria més que suficient.




Per tant, s'hauria de fer un esforç en investigar un poc i trobar nous valors o valors oblidats
o valors encara no valorats. També s'hauria de fer un esforç en trobar poetes de la ciutat o del poble o de la mateixa comarca on es celebra el festival, perquè això, encara genera un vincle més fort entre el públic i el festival.




Tanmateix, els programadors també han de fer un esforç en invitar a poetes, que encara que no siguindel seu parer personal, segurament agradaran a una part del públic. Jo, personalment, tinc els meus poetes preferits, però aquests no han de ser ni tenen que ser els mateixos del públic. Per tant, s'ha de pensar en la pluralitat del públic i la pluralitat de la poesia. A més, a Catalunaya
sempre es parla de pluralitat. Però també s'hauria de fer valer la pluralitat a dins de Catalunya.




Crec que els programadors no s'han de cenyir a portar els seus amics. Perquè quan més amics es trobin pel camí, més realitats es podran esdevenir. En això, s'haurien de depurar vicis. De fet, hi ha festivals de poesia, grans festivals de poesia, que em recorden als grans premis de poesia, on l'amistat i les influències determinen la línia guanyadora del premiat.




També crec que la Institució de les Lletres Catalanes hauria de promoure, per igual, totes les iniciatives que es fan per tots els pobles, independentment de la persona o del nom que té aquesta persona. També hauria d'agilitzar tots els tràmits burocràtics i fer-ho tot molt més senzill. Així, tothom, tindira més temps.



Un altre aspecte important seria la creació d'una agenda de festivals i lectures. Una agenda oberta. Una agenda per les persones de tot el territori. En aquest punt, internet, la Xarxa pot ser un gran mitjà per promoure TOTS ELS FESTIVALS per igual.


Tindria a dir moltes coses sobre els festivals de poeis, però potser em censurerien o em posarien a la llista negra de les lletres de colors catalanes. És igual. Ho dic. Els festivals de poesia hauríen de ser més plurals i més generalistes. Els organitzadors, a part, haurien de pensar en la pluralitat del públic. Aquest és el tema central, els festivals s'haurien d'organitzar PENSANT ÚNICAMENT en el públic. En la poesia.


..............


CONCLUSIONS DE LA I TROBADA
D’ORGANITZADORS DE FESTIVALS LITERARIS

19 de setembre de 2009 . Vic




INTRODUCCIÓ


El mes de setembre una seixantena organitzadors de festivals literaris reunits per primera vegada a Vic vàrem posar de manifest punts de coincidència, però també diferències de criteri i diversitat de circumstàncies que envolten i condicionen cada festival. Recollim aquí els temes recurrents que van aparèixer, les propostes vinculades a aquests temes i les peticions formulades a l’administració, però també algunes de les posicions discordants. Aquestes conclusions no són una llista d’acords, que no era aquest l’objectiu de la trobada, però voldríem creure que reflecteixen bastant del que allà es va dir.


TEMES RECURRENTS


EL FORMATS DELS FESTIVALS

La diversitat de formats presents, tant pel que fa a durada, periodicitat o contingut, no ha resultat problemàtica en acceptar el nom de festival incloent-hi cicles, festes i locals amb programació regular.

TIPUS DE “FESTIVALS” EXISTENTS DURADA
FESTIVAL AMB ACTES MOLT CONCENTRATS DURANT 2 setmanes o menys
FESTIVAL AMB ACTES CONCENTRATS DURANT 4 o 5 setmanes
CICLES AMB 1 o 2 ACTES SETMANALS O QUINZENALS Diversos mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE 1 o 2 actes setmanals 1 o 2 mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE SETMANAL Tot l’any

PER A TOTS ELS CASOS, SEGONS DADES MANIFESTADES
Nombre d’actes anuals Entre 6 i 40. Fins 65.
Mitjana d’espectadors per acte Entre 30 i 80. Fins 100.
Cost mitjà per acte, a part dels de cost zero Entre 500 i 3.000 €

Pressupost anual per festival, a part del cost zero, entre 7.000 i 60.000 €/any

Tampoc ha plantejat problemes la diversitat de la programació, des dels espectacles molt elaborats fins a la recitació només amb la paraula. En qualsevol cas, sí que s’ha apuntat la conveniència que els actes siguin atractius, que siguin un espectacle, perquè la paraula (i la poesia, al cap i a la fi) arribi amb un embolcall que n’augmenti l’interès. En aquest sentit, també s’ha comentat que si l’acte és més informal, més distès (s’ha posat l’exemple de compartir les paraules amb una copa de vi a la mà), pot generar una atractivitat que permeti apropar-s’hi a més gent. En resum, cal innovar i diversificar els formats, tot adaptant-los a les circumstàncies de cada lloc.
Això ens porta a un tema esmentat en diverses ocasions: la producció d’espectacles, ja sigui a través d’encàrrecs concrets, ja sigui en autoproducció. Algunes intervencions han animat a treballar en aquest sentit.
En el cas dels festivals no concentrats en el temps (tipus cicle), s’ha valorat especialment el fet que els actes siguin regulars, prou espaiats perquè el públic pugui assistir-hi i prou sovintejats perquè es generi un hàbit.


LA PROGRAMACIÓ

Potser no en som conscients, però els programadors de festivals, amb les nostres decisions, estem col•laborant (per bé o per mal ?) a crear el que en podríem dir el cànon de la poesia catalana. Triem de qui difonem l’obra i de qui no. Ben segur que això no ho fem de manera aleatòria, sinó a base d’uns criteris, diferents per a cada festival. Aquest tema a penes l’hem tractat, però sí que s’ha constatat que sovint es programa el mateix, amb la qual cosa alguns espectacles circulen molt més que d’altres. També s’ha lamentat el poc rendiment d’alguns espectacles, el muntatge dels quals és força laboriós i després a penes es representen.

JUDICI SOBRE LA “QUALITAT” DELS ACTES



PRODUCCIONS PLENAMENT PROFESSIONALS:
EXCEL•LENTS/ DIGNES/ JUSTETES



PRODUCCIONS INNOVADORES DE QUALITAT
PRODUCCIONS O CREADORS EsTRANGERS



PRODUCCIONS NO PROFESSIONALS:
DIGNES/ JUSTETES / INSUFICIENTS
XARLOTADES I INDIGNITATS


EL PÚBLIC

Els festivals literaris, de manera indestriable, compten amb un públic receptor. La valoració en quant al nombre i altres característiques d’aquest (heterogeneïtat, fidelitat, constància...) depenen de les expectatives de cada equip organitzador.
Es constata l’existència d’un públic per a la poesia, per a la paraula dita, per al text literari posat damunt de l’escenari. Però cal mobilitzar-lo, oferir-li atractius, “normalitzar la seva presència”. Hi ha, però, qui considera que el que importa és el que s’ofereix i que no ens ha de preocupar si ve o no ve públic.
Quan ens plantegem la qüestió del públic (augmentar-lo, fidelitzar-lo...), ho fem per algun motiu, amb algun objectiu, tot i que al llarg del debat s’ha parlat més de quin públic i de com atreure’l, que no pas de per què fer-ho. S’ha manifestat, però, que “cal normalitzar la presència de públic perquè és donar vida a la nostra literatura i a la nostra llengua”. Aquesta ha estat una de les poques intervencions on s’ha parlat de la llengua, vehicle indestriable de l’objecte que ens aplega. I, potser, molt més que vehicle...
De manera recurrent, s’ha parlat de mancança de públic jove i el problema que significa de cara al relleu generacional. Però també s’ha citat alguna experiència reeixida amb alguns IES.
També s’ha plantejat la necessitat de realitzar actes poètics en llocs insòlits, com ara els mercats, o integrats dins altres esdeveniments amb major audiència, com ara les festes majors. En qualsevol cas, i davant la poca mobilització de determinats segments, es valora la conveniència de moure’s cap a ells.


LA COMUNICACIÓ

Sembla indiscutible que, perquè el públic s’assabenti dels esdeveniments organitzats, cal fer-ne difusió. Tot i haver-se manifestat repetidament la preocupació pel que fa al públic, a penes hem entrat a debatre aquest aspecte.
De manera general, s’ha constatat la necessitat que els festivals siguin més visibles als mitjans, tant als existents actualment com als nous que es puguin impulsar (una publicació de referència, un aparador web...).


ELS DINERS

Organitzar festivals literaris costa diners. I a més, en la seva major part, són diners públics. Entre els pocs que ho van concretar, el pressupost oscil•la entre els 7.000 i els 60.000€ anuals. En general no es cobra entrada, però la tendència és a considerar que l’espectador hauria de pagar i que qui actua hauria de cobrar i que això implica augmentar l’atractivitat i el rigor. També s’ha apuntat:

• La necessitat de trobar patrocini privat per als festivals (en diners o en espècies).
• La professionalització, que sembla implicar major qualitat i assegurar la continuïtat dels festivals.


L’ESTRUCTURACIÓ DEL SECTOR

S’ha comparat el sector de la poesia amb altres sectors que darrerament estan reeixint en les seves aspiracions: la dansa i el circ. Per poder resoldre els problemes (o, si més no, les preocupacions) que ens plantegem, s’ha citat la necessitat d’estructurar el sector. Tot i no entrar-hi a fons -ni tan sols definir en què pot consistir aquesta estructuració-, s’ha apuntat que cal començar a coordinar-nos, en la perspectiva de crear alguna associació sectorial. En aquest sentit, també s’ha fet esment que ja disposem d’una institució que, tot i no tenir una dimensió empresarial, pot ajudar a aglutinar el sector: la mateixa Institució de les Lletres Catalanes.


PROPOSTES

Al marge de les propostes que conviden a una reflexió sobre la feina i l’aplicació de certes pràctiques en l’organització dels festivals, n’hi ha dues que recollim aquí pel seu caire més general:

• S’ha plantejat la conveniència d’establir contactes entre organitzadors en petits grups, per proximitat, per afinitat... Això pot generar intercanvis i col•laboracions, aprofitar sinergies i impulsar nous projectes.
• Paral•lelament s’ha comentat la necessitat de saber què passa pel món pel que fa a festivals literaris i difusió oral de la poesia.


PETICIONS

Els equips programadors, mitjançant els festivals, posem en contacte els espectacles i el públic. S’ha parlat de la necessitat de posar en comú tota la informació de què disposem sobre els espectacles literaris i també sobre els festivals. L’envergadura d’aquesta tasca requereix el suport des de l’administració. Així, s’ha plantejat les demanades següents:

• Elaborar un catàleg d’espectacles literaris, des dels més elaborats i teatralitzats fins a l’acte on només hi és present la paraula nua.
• Elaborar un directori de festivals literaris, entenent festival d’una manera àmplia, on hi tingui cabuda la majoria d’actes d’aquest caire que tenen lloc arreu dels nostres països.
• Establir una xarxa de programadors/es o organitzadors/es de festivals literaris.
• Realitzar una propera trobada, amb un programa a concretar.

D’altra banda, també s’ha manifestat la necessitat que la literatura i concretament els festivals literaris siguin més visibles als mitjans, especialment a les televisions, tant locals com nacionals. S’ha trobat a faltar, també una publicació que concentri i distribueixi la informació que genera el sector.
• Augmentar la presència de la poesia i els festivals literaris als mitjans de comunicació.
• Impulsar una publicació de referència.

A l’acte de cloenda, el director de la ILC, Oriol Izquierdo, ha manifestat que assumia l’esperit de les propostes i ha anunciat que la Institució ja començava a treballar en el directori de festivals literaris.


CONCLUSIONS (de les conclusions)

Per acabar, una mena de reflexió del Ramat de pedres, sobre tot plegat que, ja ho veureu, acaba en desideratum:

1.- Hi ha una diversitat de “festivals” que forneixen a la ciutadania espectacles comercials, mediàtics, professionals, més sofisticats i més innovadors des d’un nivell de qualitat, que són capaços de generar un públic fidel, en creixement i disposat a pagar bona part del cost. El que cal, però, és aconseguir alguns centres de programació regular i estable (repartits pel territori).

2.- Hi ha una diversitat de “festivals” diguem-ne mitjans amb un àmbit d’influència més reduït, que programen anualment un parell d’espectacles dels de l’apartat anterior mesclats amb produccions fetes amb rigor però modestes i amb produccions locals de qualitat, que genera un brou de cultiu de públic i de creadors, alguns dels quals aconsegueixen saltar a l’estadi superior.

3.- Hi ha una diversitat de “locals” i cicles amb programacions més o menys estables i clientela bastant fixa on es realitzen produccions en miniatura i on s’assaja i es roden noves propostes. Són els espais que algú, a la trobada, anomenà undergrounds.

El repte fóra doncs:
- Consolidar una estructura sostenible del tipus apuntat, amb els 3 nivells d’exigència esmentats i estendre-la per tot el territori.
- Aconseguir la porositat de la informació i la mobilitat de les creacions més reeixides entre els organitzadors programadors, no només d’unes poques.
- Aconseguir una programació territorialment equilibrada que se sustenti sobre els nostres clàssics, que doni cabuda als poetes actuals reconeguts, però que no defugi la modernitat, l’experimentació i el que es fa a fora.
- Tot plegat ha de venir acompanyat d’un tractament mediàtic que faciliti l’acostament al telespectador de nivell mitjà-alt i al jovent.
- La programació, a tots els nivells, serà majoritàriament en català, igual que a Madrid, Sevilla, Toledo o Salamanca és majoritàriament en castellà, això sense defugir aquells espectacles en altres llengües que aportin quelcom d’innovador o d’interès especial d’innovador.


Ramat de pedres 5 de novembre de 2009

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

FRANCESC GARRIGA. VÍDEO-POEMES

Poesia a les Caves
14 de maig del 2010
Sant Sadurní d'Anoia
Caves Beneit

SANTI BORRELL. VÍDEO.POEMA

Poesia a les Caves.
Caves Beneit.
Sant Sadurní d'Anoia.
14 de maig del 2010.

LLUÍS SOLÀ. VÍDEO-POEMES

POESIA A LES CAVES
Caves Blancher.
Sant Sadurní d'Anoia.
7 de maig del 2010.

EL LLIBRE. POETES A LA XARXA.

Aquest és el treball comú d'un grup de poetes
que escriuen a la xarxa.
Una inicitiava sorgida de la primera trobada
de poetes catalans que escriuen
a través dels seus blogs literaris.

Una trobada feta a Vilafranca del Penedès,
un dissabte del mes de març del 2009.
Una trobada física , una lectura de poemes.

I ara, al cap d'un any, el llibre.
Una antologia de poetes
que s'expressen per Internet.

Una mostra que la poesia pot adquirir
noves formes de difusió,
perquè la poesia, com a matèria,
es pot expressar i es pot divulgar
també a través d'Internet.

Una aposta per les noves tecnologies.

Un treball col·lectiu de poetes
que escriuen a la xarxa
que es van conèixer durant unes jornades
a Vilafranca del Penedès
per llegir els seus poemes
i que van decidir editar un llibre de tots.

Un llibre per conèixer nous espais,
nous poetes, nous pensaments,
noves formes d'expressar
i difondre aquesta expressió.

Un llibre molt ben editat.
Una porta d'entrada
a un nou món de relacions.

La Xarxa, una oportunitat per la poesia.
El futur, una realitat per la poesia.


POEMS & BLOGS. POETES A LA XARXA.
Recull de blogs poètics.

Maig 2010. Vilafranca del Penedès.

ISBN 878-84-614-0370-7


El llibre està a la venda a les llibreries de Vilafranca.
Llibreria Odisea, Lliberia Sant Joan, Llibreria Cuscó.

Pròximament estarà en algunes llibreries de Barcelona.



AUTORS DEL LLIBRE:

Alegria de la Huerta
Isabel Barriel
Santi Borrell
Teresa Bosch
Violant de Bru
Lluís Calvo
Tomàs Camacho
David Caño
Antoni Casals
Júlia Costa
Carlos Danoz
Sandra Domínguez
Glòria Fandos
Carme Figueras
Ricard Garcia
Anna Hernández-Turné
Montse G. Juárez
David Madueño
Montserrat Marcer
Cèlia Marcos
Ricard Mirabete
Marta Pérez
Emma Piqué
Jaume C. Pons
Francesc Puigcarbó
Joanot Quartera
Josepa Ribera
Rosa Roig
Lluís Subirana
Jesús M. Tibau
Joan Ubach
Carles Vall

...

VÍCTOR SUNYOL. VÍDEO-POEMES

POESIA A LES CAVES

Caves Blancher.
Sant Sadurní d'Anoia.
7 de maig del 2009.

EL CAS HORIGINAL

La iniciativa per demanar a l'Ajuntament de Barcelona

l'obertura de l'Horiginal, centre emblemàtic de la poesia oral,

ha convocat una assemblea pel dimecres 12 de maig

a les 20 h al Bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29).

Aquesta iniciativa compte amb un blog i un facebook

per canalitzar tota la informació i totes les adhesions,

iniciatives i opinions al respecte: hindignats .

................................................

MANIFEST DE L'HORIGINAL

.......................................................................

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinergies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.

...

DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats

...

MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal

...

i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

...............

Adhesions

Aquests són els adherits al manifest de l'HORIGINAL fins ara:

1. Jaume Adam, pintor 2. Miquel Adam, editor 3. Anna Aguilar-Amat Castillo, poeta

4. Borja Aguiló, músic i poeta 5. Ferran Aisa, historiador i poeta

6. Susana Alastruey, artista plàstica 7. Ivan Alcazar 8. Xavier Aliaga, escriptor

9. Vicenç Altaió, poeta i director KRTU 10. Dani Alvarez Cañellas, músic

11. Sebastià Alzamora, escriptor i editor 12. Ester Andorrà, editora 13. Miquel Àngel Gibert

14. Andriy Antonoskiy, poeta 15. Mariona Aragay, escriptora

16. Albert Aragonés Salvat, amics de les arts Beabà, portal de literatura del CEL

17. Carme Arenas Noguera 18. Tomàs Arias, poeta 19. Jaume Arnella, romancer,

20. Lluís Artús 21. Associació Sòciocultural Labreu

22. Jaume Aulet, assagista i professor de literatura catalana (UAB)

23. Anna Aurich, responsable de premsa del Teatre Lliure 24. Javier Avilés, blogger

25. Balma Badal, blogger 26. Josep Lluís Badal, poeta 27. Víctor Balcells Matas, poeta

28. Anna Ballbona, poeta 29. Rosina Ballester, poeta 30. Xavier Baró, músic

31. Glòria Barrobés Balances Oktoberfest 32. Meritxell Bascompte Vilà

33. Marc Beisani, metge. 34. Sílvia Bel, poeta 35. Hernan Benito, blogger

36. Albert Benzekry, director del Festival Primavera Poètica

37. Susanna Bernadí, programadora cultural del Centre d'Art i Natura de Farrera

38. Dante Bertini, poeta i il•lustrador (membre junta directiva de l'ACEC) 39. Mireia Besalú

40. Miquel Bezares, escriptor 41. Josep Ma. Blasco, Poeta i gestor cultural

42. Elisenda Bofill i Coll 43. Laura Bohigas Vendrell, estudiant de filologia

44. Ramon Boixeda, poeta 45. Bet Boloix 46. Francesc Bombí-Vilaseca, poeta i periodista

47. Eduard Bonet Porqueres 48. Aleix Bonfill Garcia 49. Paco Bononad, poeta

50. Sergi Borges. Balances, coordinador Oktoberfest

51. Santi Borrell, poeta 52. Mercè Bosch Gonzàlez, professora biologia cel•lular UAB

53. Circe Bosch, editora 54. Lolita Bosch, escriptora 55. Jorge Brotons, poeta

56. Liliana Burillo 57. Agustí Busom “Abús”, músic 58. Daniel Busquets Corbera, poeta 59. C. P. L’Esquerda 60. Maria Cabrera, poeta 61. Carme Cabús, poeta 62. Juan Pablo Caja, publicista 63. Mireia Calafell, professora UAB 64. Imma Calí Palou 65. Vicenç Calonge i Gustà 66. Lluís Calvo, poeta 67. David Camarasa Burgués 68. Jordi Camprubí 69. Rafael Camps, director Festival Ingràvid 70. David Caño, poeta 71. Pepa Cantarero, escriptora 72. Queralt Capsada Munsech 73. Laia Carbonell, periodista 74. Sergi Cardona Garnés, estudiant 75. Xavier Cardona Iguacen, professor universitari 76. Jep Cardona, músic 77. Joan Carles Climent Climent 78. Eduard Carmona, poeta 79. David Casadellà Llavià, barrank.cat 80. Jordi Casadevall, músic 81. Casal Català El Salvador 82. Jesús Casal, llibreter 83. Pau Castanyer Fe, poeta 84. Alba Castellví 85. David Castillo, poeta 86. Dora Castro Castro, arquitecta 87. Anna Cerdà i Callís, gestora cultural 88. Azahara Cerezo 89. Jorge Céspedes Zavaleta 90. Stefano M. Cingolani, professor literatura UB 91. Antoni Clapés, poeta i editor 92. Ben Clark, poeta 93. Pep Coll, escriptor 94. Clara Comas , poeta 95. Companyia Corcada Teatre 96. Sergi Conesa Rodrigo, estudiant 97. Jaume Conesa, poeta 98. Joan Cornudella Olivart, director de teatre i escriptor 99. Jordi Corominas i Julián, artista

100. José Corredor-Matheos, poeta i crític d’art 101. Anna Costa Puyal, arquitecte 102. Manuel Costa-Pau, escriptor i editor 103. Montserrat Costas, editora 104. Josep Cots, Llibreria Documenta 105. Pablo Cruz 106. David Cruz, fotògraf 107. Neus Cunill, professora 108. Joan Cuscó Clarasó, filòsof i musicòleg 109. Patrick Davenne, editor 110. Albert Domènech, professor 111. Carles Duarte Montserrat, poeta 112. RosaMa Elies Olsina 113. Anna Enric, poeta 114. Gonzalo Escarpa, poeta i agitador cultural 115. Eduard Escoffet, poeta i codirector de Barcelona Poesia 116. Salvador Escribà Reñé, veu de la Salseta del Poble Sec 117. Raquel Escrich, biòloga 118. Marina Espasa, periodista de L'Hora del Lector (C33) 119. Anna Estrada, periodista i correctora 120. Elisenda Fabregat, Assistant International Development Agbar 121. Rosa Fabregat, poeta 122. Montse Fando 123. Xavier Farré 124. Glòria Farrés Famadas 125. Ramon Faura, músic (Le petit Ramon) 126. Jordi F. Fernández Figueras 127. Àngel Fernández, producció gràfica (Tria Llibres) 128. Silvia Fernández, bibliotecària i blogger 129. Antoni Ferragut i Amengual 130. Núria Ferrer, editora BCN Week 131. Jep Ferret, crucigramista 132. Núria Figueras Adell 133. David Figueres, escriptor 134. Carme Florit i Selma 135. Jordi Florit Robusté 136. Rosita Florit Selma 137. Teresa Florit Selma 138. JosepM. Fonalleras, escriptor 139. Marçal Font, poeta 140. Glòria Forasté Giravent 141. Salvador Foraster, llibreter 142. Jordi Fornos, poeta 143. Albert Forns, poeta 144. Ernesto Frattarola Alcaraz 145. Juan Pablo Fuentes, Profesor. 146. Fundació Casa de Cultura de Girona 147. Patrícia Gabancho, periodista i escriptora 148. Àngela Gabàs i Gasa. 149. Xavier Garcia

150. Oliver García Mancebo, realitzador 151. Ferran Garcia, escultor i coordinador de l'Horinal 152. Ricard Garcia, poeta 153. Laia Gargallo, gestora cultural 154. Raül Garrigasait, traductor 155. Jordi Gasion, cantautor 156. Cesca Gelabert, restauradora del Centre d'Art i Natura de Farrera 157. Francesc Gelonch, poeta 158. Joan Gener Barbany, coorganitzados dels Versos Lliures 159. Pau Gener Galin, poeta 160. Saida Gener 161. Anna Gibert, filòloga 162. Marina Gifrell, blogger 163. Carles Gilabert Beltran 164. Xavier Gimenez Casas 165. Catalina Girona, poeta 166. Carles Gisbert Cervera 167. Marisa González Casas 168. Marina González, advocada 169. Quimantú de Gràcia 170. Àngels Gregori, poeta 171. Eugenia Guiscafré Badia 172. Albert Gusi 173. Sílvia Heras Montero 174. Enric Herra i Puntí, músic 175. Albert Herranz, escriptor 176. Desirée Herrera, editora 177. Ivan Humanes 178. Aleix Ibars Cedó. Editor Le Cool*BCN 179. Núria Iceta Llorens 180. Núria Isanda, educadora social 181. Salvador Jàfer, poeta 182. Irene Jaume Gambín 183. David Jou, poeta 184. Dolors Juárez i Vives, Teatre Kaddish185. Dolors Juàrez, poeta 186. Quim Làzaro Garcia, mestre 187. Anna Llach, poeta 188. Albert Lladó 189. Jordi LLeyda, 190. El Llibreter, blogger 191. Lluís Llobet, director del Centre d'Art i Natura de Farrera 192. Xavier Lloveras, poeta i llibreter 193. Joan-Lluís Lluís, escriptor 194. Laura López Granell, poeta 195. Santiago López Petit (espai en blanc) 196. Silvia López-Bago Tarter, Direcció General Agbar Agua 197. Blanca Lucas, periodista de COM Ràdio 198. Gregorio Luri, filòsof 199. Mireia Madroñero i Tarracó, agent, mànager i promotora musical

200. La Maga despistada, poeta 201. Anna Maluquer, poeta 202. Joan Margarit, poeta, Premi Nacional de Poesia 2008 203. Anna Maria Villalonga, professora universitària UB 204. Rut Marquès i Ros 205. Iago Marta Lago 206. Mireia Martí, estudiant 207. Héctor Martínez Ribera 208. Núria Martínez Vernis, poeta 209. Àngels Marzo 210. Ramon Mas, poeta 211. Irene Mascarella 212. Enric Maurí, pintor 213. Núria Maynou, periodista 214. Begonya Mezquita, poeta 215. Jesús Milrazones, editor 216. Ricard Mirabete, poeta 217. Guillem Miralles, coordinador revista Paper de vidre 218. Carme Miret, editora 219. Carles Miró, crític literari 220. Pep Mita, poeta i guionista de televisió 221. Sònia Moll Gamboa, poeta 222. Xavier Monge, portaveu de la CUP de Barcelona 223. Bruno Montané, poeta 224. Sònia Montserrat Perpinyà 225. Jorge Morales 226. Roser Moreno Sánchez 227. Fiona Morrison, fotògrafa 228. Pastora Muncunill Escalas, 229. Anna Muñoz Curcó 230. Lluís Nacenta, musicòleg 231. Ivette Nadal, poeta 232. Laia Noguera i Clofent, poeta 233. Jordi Nopca, poeta 234. Meritxell Nus, poeta 235. Isabel Obiols, editora 236. Bàrbara Obrador 237. Isabel Olesti, poeta i directora del festival de poesia "Taca d'oli" de Reus 238. Carlota Oliva, gestora cultural 239. Manel Ollé, escriptor 240. Cristina Ortuño Escriu, dissenyadora Web 241. Núria Pagès, biòloga. 242. Ignasi Pàmies, docent i traductor 243. Anna Pantinat, professora 244. Vinyet Panyella, poeta 245. Francesc Parcerisas, poeta i traductor (UAB) 246. Ramon Parladé Vilanova 247. Jamina Pascual Griñó, tècnica Ajuntament de Barcelona 248. Maria Patricio, periodista 249. Josep Pedrals, poeta i coordinador de l'Horinal

250. M.Teresa Pejoan Torrades 251. Ismael Pelegrí, representant AELC Menorca 252. Marta Pera Cucurell 253. Joan Perelló 254. Sebastià Perelló, poeta 255. Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista 256. Eulàlia Petit Vilà, professora 257. Maria Mercè Piazuelo i Fàbrega, mestra 258. Albert Pijuan, Heliogàbal 259. Román Piña Valls, escriptor i editor 260. Ignasi Pi-Sunyer Gispert 261. Esteve Plantada i Hermoso, poeta 262. Carlota Polo 263. Pere Ponce 264. Fèlix Pons i Ferrer, actor 265. Jaume C. Pons Alorda, poeta 266. Arnau Pons, poeta i traductor 267. Ponç Pons, poeta 268. Sílvia Pons, poetessa 269. Jaume Pont, poeta 270. Helena Porteros Liroz, poeta 271. Begoña Pozo, poeta i traductora (Universitat de València) 272. Fernando Prats 273. Núria Prats Espar 274. Jordi Prenafeta i Pàmpols, poeta 275. Jaume Puig, advocat 276. Roger Puig, músic 277. Alba Puigdollers Travé, coorganitzadora de Versos Lliures 278. Bernat Puigtobella, editor 279. Martí Pujadas, gerent de l'Associació Cultural de Granollers 280. Núria Pujolàs i Puigdomènech, amant de la poesia i aprenent d'escriptora. 281. Jordi Quer, editor 282. Abel Queralt, meteoròleg 283. Llucia Ramis, escriptora i periodista 284. Carme Ramon Perera 285. Carles Rebassa, poeta 286. Ignasi Revés, escriptor 287. Eulàlia Ribera Llonc 288. Eduard Ribera, escriptor 289. Mar Riera, estudiant 290. Marc Riera, músic 291. Ricard Ripoll Villanueva 292. Dídac Rocher, cantautor 293. Lluís Roda, escriptor i impulsor d’Els Dimarts Poètics de La Naia a Alacant (1987-1989). 294. Albert Roig Antó, poeta 295. Cinta Roig Antó 296. Jordi Roig 297. Josep Lluís Roig Sala 298. Mireia Roig Navarro 299. Quim Roig

300. Montse Roldós Segarra 301. Humbert Roma, periodista 302. Marc Romera, escriptor 303. Jordi Rourera, editor 304. Elisenda Rovira, periodista 305. Gemma Ruiz, periodista de TV3 306. Xavier Sabater, poeta 307. Isabel Sala Casteràs 308. Martí Sales, poeta i codirector de Barcelona Poesia 309. Gregori Samsó 310. Asilde Sánchez 311. Cèlia Sànchez-Mústich, poeta 312. Àlex Santafé, pintor 313. Ester Santigosa, biòloga 314. Carles M. Sanuy, poeta 315. Xavi Sastre Freixa, poeta 316. Rosa Saurina, editora 317. Joan Segado, persona 318. Sonia R. Seisdedos, filòloga 319. Rossend Sellarès, poeta i enigmista 320. Ariadna Serrahima, dissenyadora gràfica 321. Àlex Serrano, director teatral 322. Natalie Sève, Poeta 323. Elisenda Sevilla i Altès 324. Pau Sif, poeta 325. Juan Sogo Otero 326. Elisena Soriguera Farrés 327. Jacob Suàrez, editor 328. Jaume Subirana, escriptor 329. Andreu Subirats, poeta 330. Carlota Subirós, Equip de Direcció Artística Teatre Lliure 331. Isabel Sucunza, productora de l'Hora del lector (C33) 332. Víctor Sunyol, poeta 333. Jaume Terradas , poeta i membre de l'Institut d'Estudis Catalans 334. Àngel Terron, poeta 335. Joan Todó, poeta 336. Quim Torra i Pla, editor A contra vent Edicions 337. Joaquim Torrecillas Balasch, enginyer tècnic electrònic 338. Marc Torrent, il•lustrador i músic 339. Marta Torres i Vilatarsana 340. Miquel Tuson, biòleg i editor 341. Dolors Udina, traductora 342. Lluis Urpinell, poeta 343. Lluís Urpinell, poeta 344. Pau Vadell, poeta 345. Adán Valenzuela, músic i editor 346. Natàlia Valldeperas Belmonte 347. Tina Vallès López, correctora 348. Gemma Vallmaña i Oliver, 349. Gustavo Vega, poeta

350. Carme Verdoy, periodista 351. Francis Vicenç 352. BlancaLlum Vidal, poeta 353. Mei Vidal, documentalista 354. Jordi Vintró, poeta 355. Jahel Virallonga, poeta i gestora cultural 356. David Ymbernon, poeta 357. Esther Zarraluki Rubió, poeta 358

...

LLUÍS CALVO. "COL·LISIONS"

Premi Octubre de Poesia 2009
Vicent Andrés Estellés.

Editorial Tres i Quatre
Col.lecció Poesia 3 i 4
novembre 2009

isbn 978 84 7502 848 4

.......................



SET


Si el món flueix vull ser-ne l'aigua,
la veu que no s'atura al mateix lloc
i fuig i torna i s'enrabia
quan ja el corret
s'emporta el pont
i roden arbres i palets
i els remolins s'enfilen a les teules
fins que l'embat enyora, en l'assossec,
aquella riba que, alta, amaga
la veritable font, el doll, la set.


......



ALÇADA



Te'n vas en moure't, com el vent.
Des de la pell
aculls l'alçada del teu somni.
Ets roc. I falç. Amb un abisme orat
l'anhel més viu es fa volàtil faula.
Tot és mudable, ardent. ¿Però escrius l'esbalç
si el crit t'exalta? No. Dius, sols,
el cim que no albirem. Perqu÷e,
extrems com som,
no ens cal el vol, sinço una pau mes alta.


......



HORDA


El temps ha degollat les ombres
i el bosc es ample com la nit.
Parracs d-ofec:
un brum de fulles al clatell
ennuega les ràfegues del somni.
El passat, com un rèptil, mor de fred.
Sona un repic
de gèlides cancons. L´hivern,
gepi, acampa entre els turons. Qui s´alca?
Afanya´t, no t´esveris. Ve l´oblit.



................

POESIA A LES CAVES

POESIA A LES CAVES.
SANT SADURNÍ D'ANOIA.




Divendres 7 de maig


D. Sam Abrams
Lluís Solà
Víctor Sunyol


Caves Blancher
Plaça Pont Romà, s/n


...................................................


Divendres 14 de maig



Santi Borrell
Francesc Garriga
Joan Tomàs Martínez


Caves Beneit
Provença, 3


.................................................


Divendres 21 de maig


Lluís Julià
Montserrat Rodés
Cèlia Sànchez-Mústich


Caves Gramona
Indústria, 36


..................................................


Divendres 28 de maig


Anna Gual
Marc Romera
Silvie Rothkovic


Caves Jaume Giró i Giró
Montaner i Oller, s/n


................................................


TOTS ELS ACTES
A LES 22 : 30 h


....................................................................................


Col·labora: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Regidoria de Cultura

Coordinació: Santi Borrell

.....................................................................................