dimecres, 5 de maig de 2010

LLUÍS CALVO. "COL·LISIONS"





Premi Octubre de Poesia 2009
Vicent Andrés Estellés.

Editorial Tres i Quatre
Col.lecció Poesia 3 i 4
novembre 2009

isbn 978 84 7502 848 4

.......................



SET


Si el món flueix vull ser-ne l'aigua,
la veu que no s'atura al mateix lloc
i fuig i torna i s'enrabia
quan ja el corret
s'emporta el pont
i roden arbres i palets
i els remolins s'enfilen a les teules
fins que l'embat enyora, en l'assossec,
aquella riba que, alta, amaga
la veritable font, el doll, la set.


......



ALÇADA



Te'n vas en moure't, com el vent.
Des de la pell
aculls l'alçada del teu somni.
Ets roc. I falç. Amb un abisme orat
l'anhel més viu es fa volàtil faula.
Tot és mudable, ardent. ¿Però escrius l'esbalç
si el crit t'exalta? No. Dius, sols,
el cim que no albirem. Perqu÷e,
extrems com som,
no ens cal el vol, sinço una pau mes alta.


......



HORDA


El temps ha degollat les ombres
i el bosc es ample com la nit.
Parracs d-ofec:
un brum de fulles al clatell
ennuega les ràfegues del somni.
El passat, com un rèptil, mor de fred.
Sona un repic
de gèlides cancons. L´hivern,
gepi, acampa entre els turons. Qui s´alca?
Afanya´t, no t´esveris. Ve l´oblit.



................