dissabte, 22 de maig de 2010

ELS FESTIVALS DE POESIA




Enguany es farà la segona trobada d'organitzadors de
festivals de poesia. Serà el 5 de juny a Mora d'Ebre,
en el marc de Litteràrum, fira d'Espectacles Literaris.
De moment, us adjuntem les primeres conclusions
que es van establir durant la primera trobada,
celebrada a Vic, durant el setembre del 2009.
Oganizades per la Institució de les Lletres Catalanes.

Va ser un primer pas per poder reflexionar. Una
reflexió i una pausa sobre tota aquesta eufòria
que esta vivint la poesia catalana. Malgrat es van
invitar a uns sí i a uns altres no, i es van repetir
les pautes de tots els temps, aquestes primeres
jornades certifiquen aquest gran moment que està
vivint la poesia, la poesia dels poetes.




La poesia oral, a partir de tots els recitals, cicles i festivals programats per les diverses ciutats i pobles del territori, s'està consolidant i s'està convertint en un element clau per promoure la poesia. No obstant, hi ha moltes mancances i molta descoordinació.



El futur, per tant, està obert. Jo només demanaria a tots els programadors, i especialment a la Institució de les Lletres Catalanes, que establís uns paràmetres de treball per engrandir encara més tots aquests festivals i cicles de poesia que s'organtizen per moltes ciutats i pobles de Catalunya.


Un primer punt sumaríssim seria la relació que es podria establir entre els recitals (el públic) i els llibres (els lectors). Aquesta relació és inexistent. Tinc el record de la primera lectura que vaig escoltar a Vilafranca del Penedès, en motiu del tancament d'una biblioteca. El recitador, el poeta, en aquell cas, després de la lectura, va desplegar tots els seus llibres i en va vendre uns quants. Darrerament, però, no veig gaires poetes en llibres publicats que venguin (o puguin vendre els seus llibres). Alguns poetes parlen de les dificultats amb les editorials, dels contractes
i de totes les qüestions legals i tributàries. Crec que els autors dels llibres i les editorials haurien d'impulsar la venda de llibres durant els recitals, ja que moltes vegades es qüestiona el valor dels assistents (s'infravalora crec) perquè després no es venen llibres (a les llibreries).


Si els recitals de poesia generen uns públics determinats, un valuós públic, un públic que té criteri per escoltar i triar, els poetes i les editorials haurien de no menystenir aquest mercat. És un mercat amb un potencial altíssim. Un mercat que augmentaria les vendes dels llibres de poesia. De fet, els recitals, haurien de ser un primer pas per potenciar la poesia, l'oralitat. Una oralitat que també es podria difondre amb el paper, el llibre.


D'altra banda, en línies generals, per enfortir aquest gran moment que està vivint la poesia oral,
el primer pas seria tenir un cens amb les dades de tots els cicles i festivals que s'organitzen. A partir d'aquí, a partir de conèixer la realitat i de viure-la, a partir de saber tot el que es fa i perquè es fa, a partir d'aquí es podria començar a treballar REALMENT PER LA POESIA.


M'agradaria que ningú i especialment els organismes culturals no interpretessin aquestes paraules com una crítica o una amenaça. El contrari. La Institució de les lletres catalanes com tots els ajuntaments i totes les adminstracions que organitzen els seus propis festivals haurien de llegir en calma totes aquestes reflexions. Jo crec, per exemple, que la Institució de les lletres catalanes podria ser algun dia "el pal de paller" de tots els poetes. Algun dia. Potser sí.



Un element clau, pensant en el futur d'aquests festivals, és el paper de les escoles, els institus i ls universitats. En aquest aspecte, s'haurien de fixar unes accions precises i pràctiques, perquè les escoles poguessin participar. En algunes poblacions de Tarragona, he vist alumnes de sis o set anys, llegint poemes, creant un futur. Tal com diu Miquel Desclot, hem de mirar què podem fer pels lectors del futur.


Un altre aspecte important és la propaganda del festival (cartells, programes, invitacions personals, xarxes socials, blogs, facebook). També la relació amb els mitjans de comunicació (la informació que els mitjans donen o no donen) i també la presència del públic. He escoltat més d'una vegada que el públic no és important. Caram, un recital està format per un missatger i un receptor. El subjecte és el poeta, i el receptor és el públic. Sense aquestes premises, jo no entenc el sentit lingüístic. Per tant, el públic és molt imporant. Veure una sala, un celler, una plaça, un carrer, una llibreria o una galeria d'art. Veure aquests llocs amb ambient, veure aquests llocs amb una notable presència de públic. Tot això ajuda a la poesia, als poemes i als poetes. A part, tot això, ajuda al festival, a tenir més força, a tenir més incidència, a tenir més valor davant de les insitucions que paguen tots aquests actes.



Els programadors també s'han d'arriscar a trobar nous valors, siguin joves, grans o vells. Quan parlo de nous valors, parlo de poetes que no coneix el gran públic. També parlo de poetes que han publicat les seves obres fa molts anys i que ningú recorda, com també parlo de poetes que no han publicat (perquè no poden publicar o senzillament perquè no volen publicar), com també parlo de poetes que han publicat darrerament algun llibre i no han tingut cap incidència, malgrat tot. Els programadors han de donar opcions a tots els estils i tendències, encara que tinguin tots els estils o no tinguin cap estil concret. Els programadors, en això, haurien de ser tolerants. Perquè la poesia, avui en dia, incorpora totes les possiblitats estètiques. A part, si la poesia hagués de tenir un estil marcat per un moviment, tampoc serien necessaris tants poetes. Amb un sol poeta seria més que suficient.




Per tant, s'hauria de fer un esforç en investigar un poc i trobar nous valors o valors oblidats
o valors encara no valorats. També s'hauria de fer un esforç en trobar poetes de la ciutat o del poble o de la mateixa comarca on es celebra el festival, perquè això, encara genera un vincle més fort entre el públic i el festival.




Tanmateix, els programadors també han de fer un esforç en invitar a poetes, que encara que no siguindel seu parer personal, segurament agradaran a una part del públic. Jo, personalment, tinc els meus poetes preferits, però aquests no han de ser ni tenen que ser els mateixos del públic. Per tant, s'ha de pensar en la pluralitat del públic i la pluralitat de la poesia. A més, a Catalunaya
sempre es parla de pluralitat. Però també s'hauria de fer valer la pluralitat a dins de Catalunya.




Crec que els programadors no s'han de cenyir a portar els seus amics. Perquè quan més amics es trobin pel camí, més realitats es podran esdevenir. En això, s'haurien de depurar vicis. De fet, hi ha festivals de poesia, grans festivals de poesia, que em recorden als grans premis de poesia, on l'amistat i les influències determinen la línia guanyadora del premiat.




També crec que la Institució de les Lletres Catalanes hauria de promoure, per igual, totes les iniciatives que es fan per tots els pobles, independentment de la persona o del nom que té aquesta persona. També hauria d'agilitzar tots els tràmits burocràtics i fer-ho tot molt més senzill. Així, tothom, tindira més temps.



Un altre aspecte important seria la creació d'una agenda de festivals i lectures. Una agenda oberta. Una agenda per les persones de tot el territori. En aquest punt, internet, la Xarxa pot ser un gran mitjà per promoure TOTS ELS FESTIVALS per igual.


Tindria a dir moltes coses sobre els festivals de poeis, però potser em censurerien o em posarien a la llista negra de les lletres de colors catalanes. És igual. Ho dic. Els festivals de poesia hauríen de ser més plurals i més generalistes. Els organitzadors, a part, haurien de pensar en la pluralitat del públic. Aquest és el tema central, els festivals s'haurien d'organitzar PENSANT ÚNICAMENT en el públic. En la poesia.


..............


CONCLUSIONS DE LA I TROBADA
D’ORGANITZADORS DE FESTIVALS LITERARIS

19 de setembre de 2009 . Vic




INTRODUCCIÓ


El mes de setembre una seixantena organitzadors de festivals literaris reunits per primera vegada a Vic vàrem posar de manifest punts de coincidència, però també diferències de criteri i diversitat de circumstàncies que envolten i condicionen cada festival. Recollim aquí els temes recurrents que van aparèixer, les propostes vinculades a aquests temes i les peticions formulades a l’administració, però també algunes de les posicions discordants. Aquestes conclusions no són una llista d’acords, que no era aquest l’objectiu de la trobada, però voldríem creure que reflecteixen bastant del que allà es va dir.


TEMES RECURRENTS


EL FORMATS DELS FESTIVALS

La diversitat de formats presents, tant pel que fa a durada, periodicitat o contingut, no ha resultat problemàtica en acceptar el nom de festival incloent-hi cicles, festes i locals amb programació regular.

TIPUS DE “FESTIVALS” EXISTENTS DURADA
FESTIVAL AMB ACTES MOLT CONCENTRATS DURANT 2 setmanes o menys
FESTIVAL AMB ACTES CONCENTRATS DURANT 4 o 5 setmanes
CICLES AMB 1 o 2 ACTES SETMANALS O QUINZENALS Diversos mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE 1 o 2 actes setmanals 1 o 2 mesos
LOCALS PROGRAMACIÓ ESTABLE SETMANAL Tot l’any

PER A TOTS ELS CASOS, SEGONS DADES MANIFESTADES
Nombre d’actes anuals Entre 6 i 40. Fins 65.
Mitjana d’espectadors per acte Entre 30 i 80. Fins 100.
Cost mitjà per acte, a part dels de cost zero Entre 500 i 3.000 €

Pressupost anual per festival, a part del cost zero, entre 7.000 i 60.000 €/any

Tampoc ha plantejat problemes la diversitat de la programació, des dels espectacles molt elaborats fins a la recitació només amb la paraula. En qualsevol cas, sí que s’ha apuntat la conveniència que els actes siguin atractius, que siguin un espectacle, perquè la paraula (i la poesia, al cap i a la fi) arribi amb un embolcall que n’augmenti l’interès. En aquest sentit, també s’ha comentat que si l’acte és més informal, més distès (s’ha posat l’exemple de compartir les paraules amb una copa de vi a la mà), pot generar una atractivitat que permeti apropar-s’hi a més gent. En resum, cal innovar i diversificar els formats, tot adaptant-los a les circumstàncies de cada lloc.
Això ens porta a un tema esmentat en diverses ocasions: la producció d’espectacles, ja sigui a través d’encàrrecs concrets, ja sigui en autoproducció. Algunes intervencions han animat a treballar en aquest sentit.
En el cas dels festivals no concentrats en el temps (tipus cicle), s’ha valorat especialment el fet que els actes siguin regulars, prou espaiats perquè el públic pugui assistir-hi i prou sovintejats perquè es generi un hàbit.


LA PROGRAMACIÓ

Potser no en som conscients, però els programadors de festivals, amb les nostres decisions, estem col•laborant (per bé o per mal ?) a crear el que en podríem dir el cànon de la poesia catalana. Triem de qui difonem l’obra i de qui no. Ben segur que això no ho fem de manera aleatòria, sinó a base d’uns criteris, diferents per a cada festival. Aquest tema a penes l’hem tractat, però sí que s’ha constatat que sovint es programa el mateix, amb la qual cosa alguns espectacles circulen molt més que d’altres. També s’ha lamentat el poc rendiment d’alguns espectacles, el muntatge dels quals és força laboriós i després a penes es representen.

JUDICI SOBRE LA “QUALITAT” DELS ACTES



PRODUCCIONS PLENAMENT PROFESSIONALS:
EXCEL•LENTS/ DIGNES/ JUSTETES



PRODUCCIONS INNOVADORES DE QUALITAT
PRODUCCIONS O CREADORS EsTRANGERS



PRODUCCIONS NO PROFESSIONALS:
DIGNES/ JUSTETES / INSUFICIENTS
XARLOTADES I INDIGNITATS


EL PÚBLIC

Els festivals literaris, de manera indestriable, compten amb un públic receptor. La valoració en quant al nombre i altres característiques d’aquest (heterogeneïtat, fidelitat, constància...) depenen de les expectatives de cada equip organitzador.
Es constata l’existència d’un públic per a la poesia, per a la paraula dita, per al text literari posat damunt de l’escenari. Però cal mobilitzar-lo, oferir-li atractius, “normalitzar la seva presència”. Hi ha, però, qui considera que el que importa és el que s’ofereix i que no ens ha de preocupar si ve o no ve públic.
Quan ens plantegem la qüestió del públic (augmentar-lo, fidelitzar-lo...), ho fem per algun motiu, amb algun objectiu, tot i que al llarg del debat s’ha parlat més de quin públic i de com atreure’l, que no pas de per què fer-ho. S’ha manifestat, però, que “cal normalitzar la presència de públic perquè és donar vida a la nostra literatura i a la nostra llengua”. Aquesta ha estat una de les poques intervencions on s’ha parlat de la llengua, vehicle indestriable de l’objecte que ens aplega. I, potser, molt més que vehicle...
De manera recurrent, s’ha parlat de mancança de públic jove i el problema que significa de cara al relleu generacional. Però també s’ha citat alguna experiència reeixida amb alguns IES.
També s’ha plantejat la necessitat de realitzar actes poètics en llocs insòlits, com ara els mercats, o integrats dins altres esdeveniments amb major audiència, com ara les festes majors. En qualsevol cas, i davant la poca mobilització de determinats segments, es valora la conveniència de moure’s cap a ells.


LA COMUNICACIÓ

Sembla indiscutible que, perquè el públic s’assabenti dels esdeveniments organitzats, cal fer-ne difusió. Tot i haver-se manifestat repetidament la preocupació pel que fa al públic, a penes hem entrat a debatre aquest aspecte.
De manera general, s’ha constatat la necessitat que els festivals siguin més visibles als mitjans, tant als existents actualment com als nous que es puguin impulsar (una publicació de referència, un aparador web...).


ELS DINERS

Organitzar festivals literaris costa diners. I a més, en la seva major part, són diners públics. Entre els pocs que ho van concretar, el pressupost oscil•la entre els 7.000 i els 60.000€ anuals. En general no es cobra entrada, però la tendència és a considerar que l’espectador hauria de pagar i que qui actua hauria de cobrar i que això implica augmentar l’atractivitat i el rigor. També s’ha apuntat:

• La necessitat de trobar patrocini privat per als festivals (en diners o en espècies).
• La professionalització, que sembla implicar major qualitat i assegurar la continuïtat dels festivals.


L’ESTRUCTURACIÓ DEL SECTOR

S’ha comparat el sector de la poesia amb altres sectors que darrerament estan reeixint en les seves aspiracions: la dansa i el circ. Per poder resoldre els problemes (o, si més no, les preocupacions) que ens plantegem, s’ha citat la necessitat d’estructurar el sector. Tot i no entrar-hi a fons -ni tan sols definir en què pot consistir aquesta estructuració-, s’ha apuntat que cal començar a coordinar-nos, en la perspectiva de crear alguna associació sectorial. En aquest sentit, també s’ha fet esment que ja disposem d’una institució que, tot i no tenir una dimensió empresarial, pot ajudar a aglutinar el sector: la mateixa Institució de les Lletres Catalanes.


PROPOSTES

Al marge de les propostes que conviden a una reflexió sobre la feina i l’aplicació de certes pràctiques en l’organització dels festivals, n’hi ha dues que recollim aquí pel seu caire més general:

• S’ha plantejat la conveniència d’establir contactes entre organitzadors en petits grups, per proximitat, per afinitat... Això pot generar intercanvis i col•laboracions, aprofitar sinergies i impulsar nous projectes.
• Paral•lelament s’ha comentat la necessitat de saber què passa pel món pel que fa a festivals literaris i difusió oral de la poesia.


PETICIONS

Els equips programadors, mitjançant els festivals, posem en contacte els espectacles i el públic. S’ha parlat de la necessitat de posar en comú tota la informació de què disposem sobre els espectacles literaris i també sobre els festivals. L’envergadura d’aquesta tasca requereix el suport des de l’administració. Així, s’ha plantejat les demanades següents:

• Elaborar un catàleg d’espectacles literaris, des dels més elaborats i teatralitzats fins a l’acte on només hi és present la paraula nua.
• Elaborar un directori de festivals literaris, entenent festival d’una manera àmplia, on hi tingui cabuda la majoria d’actes d’aquest caire que tenen lloc arreu dels nostres països.
• Establir una xarxa de programadors/es o organitzadors/es de festivals literaris.
• Realitzar una propera trobada, amb un programa a concretar.

D’altra banda, també s’ha manifestat la necessitat que la literatura i concretament els festivals literaris siguin més visibles als mitjans, especialment a les televisions, tant locals com nacionals. S’ha trobat a faltar, també una publicació que concentri i distribueixi la informació que genera el sector.
• Augmentar la presència de la poesia i els festivals literaris als mitjans de comunicació.
• Impulsar una publicació de referència.

A l’acte de cloenda, el director de la ILC, Oriol Izquierdo, ha manifestat que assumia l’esperit de les propostes i ha anunciat que la Institució ja començava a treballar en el directori de festivals literaris.


CONCLUSIONS (de les conclusions)

Per acabar, una mena de reflexió del Ramat de pedres, sobre tot plegat que, ja ho veureu, acaba en desideratum:

1.- Hi ha una diversitat de “festivals” que forneixen a la ciutadania espectacles comercials, mediàtics, professionals, més sofisticats i més innovadors des d’un nivell de qualitat, que són capaços de generar un públic fidel, en creixement i disposat a pagar bona part del cost. El que cal, però, és aconseguir alguns centres de programació regular i estable (repartits pel territori).

2.- Hi ha una diversitat de “festivals” diguem-ne mitjans amb un àmbit d’influència més reduït, que programen anualment un parell d’espectacles dels de l’apartat anterior mesclats amb produccions fetes amb rigor però modestes i amb produccions locals de qualitat, que genera un brou de cultiu de públic i de creadors, alguns dels quals aconsegueixen saltar a l’estadi superior.

3.- Hi ha una diversitat de “locals” i cicles amb programacions més o menys estables i clientela bastant fixa on es realitzen produccions en miniatura i on s’assaja i es roden noves propostes. Són els espais que algú, a la trobada, anomenà undergrounds.

El repte fóra doncs:
- Consolidar una estructura sostenible del tipus apuntat, amb els 3 nivells d’exigència esmentats i estendre-la per tot el territori.
- Aconseguir la porositat de la informació i la mobilitat de les creacions més reeixides entre els organitzadors programadors, no només d’unes poques.
- Aconseguir una programació territorialment equilibrada que se sustenti sobre els nostres clàssics, que doni cabuda als poetes actuals reconeguts, però que no defugi la modernitat, l’experimentació i el que es fa a fora.
- Tot plegat ha de venir acompanyat d’un tractament mediàtic que faciliti l’acostament al telespectador de nivell mitjà-alt i al jovent.
- La programació, a tots els nivells, serà majoritàriament en català, igual que a Madrid, Sevilla, Toledo o Salamanca és majoritàriament en castellà, això sense defugir aquells espectacles en altres llengües que aportin quelcom d’innovador o d’interès especial d’innovador.


Ramat de pedres 5 de novembre de 2009

INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES

2 comentaris:

Quartera Virlot ha dit...

gràcies per les reflexions.

Des de Granollers i amb els Versos Lliures que fem al Casal Popular l'Esquerda ens podríem situar en moltes de les reflexions que fas.

A la segona jornada, mínim, hi hauria d'haver dos fets:

1. Més programadors de festvals i cicles.
2. Presentació o treball de l'eina que ha d'aglutinar tots els festivals, recitals, cicles de poesia,etc arreu dels PPCC.

Més val avançar en fets concrets que la burrocràcia mental de moltes institucions no ens acabi menjant als programadors.

Salut

Mr. Look ha dit...

blogwalking, nice to see your blog.
it is a good and great blog.
please visit my blog n follow me.
thanks n friendgreeting...