CARLES M. SANUY. "Les ciutats i els homes"

Carles M. Sanuy (Balaguer, 1959) hauria de ser una referència per les noves generacions. Una referència per la seva poesia integral i el seu compromís amb la realitat. Una poesia directa, sense artificis ni moral. Una poesia allunyada de tota doctrina generacional.

Carles M. Sanuy practica una poesia lliure. Una poesia social i confessional. Que la seva contundència expressiva sigui l'eix d'aquest llibre explica clarament aquesta posició.

"Les ciutats i els homes"és un gran llibre. L'últim poema és revelador. Carles Sany és un poeta que diu coses, que revela les realitats més pròximes, realitats que ariben al lector sense cap dificultat simbòlica, sense cap peril per la interpretació del món. El poeta parla, en aquest últim poema, de contractar una prostituta, tal com sona. Carles Sanuy explica la seva situació en aquest poema, la seva situació en el món, la situació del món. Ens parla obertament de la seva vida, de la vida que sent.

"Ara, que finalment has arribat
a aquella edat que anomenen madura,
que t'has tornat sorrut i impertinent
i murri, que t'estimes poc o massa
segons d'on bufi el vent; ara que et saps
sensat i descregut i escèptic, fóra
potser el moment de donar-te un respir
i assaborir pausadament la vida:
Siguis atent als plaers més petits,
no et requi el temps ni et neguitegi l'esma
i per si un cas -i si prou et convé-
busca l'oficia d'una dama experta.
Ara, que has arribat a aquella edat
que diuen que és assenyada i madura".

Carles Sanuy és un poeta fet i refet, amb la pell de gat vell. Un poeta cansat d'aquesta societat corrupte i vanitosa. Un poeta que escriu contra el desordre emocional. Un poeta que lluita sense queixes ni estridències. Per tot això, els poemes d'aquest llibre parteixen d'un crit, d'un crit serè
i efectiu.

Aquest llibre té nervis, i també té molta vida i molta crítica social.

El primer poema és tota una presentació de la seva personalitat. És un decàleg sobre l'hàbit lingüístic. En altres poemes planteja una crítica totalitzadora, una crítica elegant, amb la cara ben alta, una crítica amb orgull. Aquest terme, l'orgull, crec que és molt important per poder entendre aquesta força que té aquest llibre. Perquè Carles Sanuy sap dir prou a la vida moderna, aquesta vida que mai et deixa dir: prou! Doncs, Carles Sanuy ho diu: prou!

Primera conclusió. Aquest llibre és un crit. Carles Sanuy ens parla de la lluita per sobreviure. El poema "En Construcció" explica el present urbanísitic de la ciutat, de la ciutat construïda i destruïda en temps real i en temps futur, com el llenguatge binari dels ordinadors. Una sèrie de poemes estan dedicats a la ciutat. Són poemes mil.limètrics, de quatorze versos, poemes que es van relacionant i aprofondint entre ells. Poemes en què l´autor es compara amb la ciutat, perquè Carles Sanuy és la ciutat, perquè pensa com la ciutat. D´aquesta part destacaria el poema que porta el títol del llibre: una reflexió de com els homes fan les ciutats cruels i grises, inhòspites. Com a comiat, dedica un poema a urbanistes, arquitectes i contractistes, un esplèndid poema.

" És veritat que totes les ciutats
s´assemblen. Com també, de fet, els homes,
els uns als altres en el fons s´assemblen.
I també és cert que es tornen, amb el temps,
com les ciutats, els homes, i que es fan
amb la claror del dia lluminosos
i amples, i que després, com més avança
el vespre, semblen reclosos i hostils.
És veritat que s´han fet, les ciutats,
inhòspites, perverses, i que els homes,
com elles, s´han tornat grisos i opacs.
Al capdavall, però, han estat els homes
qui han aixecat les ciutats i és així
que les ciutats tant als homes s´assemblen."

La prostitució és un dels temes centrals del llibre, una situació personal que el propi autor no amaga, com tampoc amaga la mort. Poemes que parlen d´homes i dones velles que moren en la seva solitud, persones que acaben morint soles. Imatges poètiques de la decadència d´una ciutat. Poemes que són fotografíes urbanes. Poemes que descriuen els llocs comuns, perduts. Poemes com una radiografía, poemes sociològics. En aquesta part, l´autor manifesta el seu espai feliç: un burdell.

" Sara ha fet divuit anys i ja en fa tres
que treballa de puta. Fer de puta
no és pas, per Sara una feina indigna.
De fet a Sara li va bé de fer
de puta. Tot i que en el fons, potser,
allò que realment complau a Sara
és el fet de poder dir que treballa
de puta. Perquè Sara sap molt bé
com ens escandalitza de sentir
que el que li agrada més és fer de puta.
I és per això que, sempre que pot, Sara
explica com li és grat de treballar
de puta. I tanmateix ens tranquilitza
prou que a la Sara li plagui fer de puta."

Després, un altre aspecte extraordinari del llibre són els poemes que descriuen la natura.

" Un bosc desert i immòbil. Un paistage
definit pel silenci de la molsa.
El vol majestuós i solitari
d´un rapinyaire que potser t´observa
i que espera, amatent, que defalleixis.
La certesa de l´aigua vora els cingles:
l´espetec del corrent damunt dels marges,
dels còdols erms, dels sorrals i els canyissos...
Un fred intens i atàvic que penetra
tots els racons de la pell i s´instal.la
al moll mateix dels ossos, una antiga
fredor que torba els rostres, les mirades.
L´orgull de les alzines. Com ferides
encetades, els plecs de les escorçes."


Potser un dels millors llibres de poesia catalana d'aquests últims anys. Ho crec i ho sento així.


....


LES CIUTATS I ELS HOMES

carles m. sanuy

Labreu Edicions
Barcelona, 2009.

.....