MARC ROMERA. "Aigua"

48.

Quan t’equivoques et confirmes.
Al puny tancat l’error s’ofrena
a alimentar. Com sense no,
com si les coses ja no fossin
a tocar. Cal seure entre dunes
i esgarrapar la sorra encesa
mirant a mar. Pell que s’enganxa
a l’aire, a sal, al riu que es perd,
des dels canells, de sang espessa,
sobre la sorra, filtre obert
de desmemòria que va al mar
a equivocar-se en un encert
definitiu. L’encert de l’aigua.



49.


La renúncia ens allibera.
Cap més camí que l’abdicar
del múltiple ventall de dubtes
que omple de pols la boca oberta
del fabricant de massa gana.
L’estorb vidriós del dubte, nosa
que bifurca el camí de l’aigua
per perdre-la, per lamentar,
queda abjurat per la buidor
dels marges. Deixar d’escollir,
mirar-se en un mirall fumat
que fins i tot la veu t’esborri.
Cap més camí que l’abdicar.


50.


Diu que hi ha un temps per oblidar
allò que cal retenir sempre
a l’ordre ocult de la memòria;
que cal mentir si es vol ser entès
pel cercle noble dels puristes
i dels qui vetllen per la llum.
Diu que hi ha un temps per dir que no
abans que el sí i el seu sofà
t’estovin l’hora de la son;
que cal que l’aigua empapi veus
abans que l’aire sec s’hi acosti
per eixugar-les amb silenci.
Diu que hi ha un temps per acabar

....

MARC ROMERA. "AIGUA"

EDITORIAL LABREU.

Col·lecció Alabatre.

Barcelona. 2009.

....