LLÚIS JULIÀ.: "Música màquina"

Lluís Julià (Gelida, 1954), ha publicat el seu segon llibre de poemes. "Música màquina" és un llibre sorprenent. Veig en els seus poemes, les traçades ràpides d'un pintor, imatges treballades i forjades amb l'experiència amorosa, imatges de la realitat, escenes de la vida temporal, quotidianà, normal.

.

Lluís Julià és una persona enginyiosa. I els seus poemes ho són.

.

Tot és poesia. I aquest és un principi vàlid per començar amb la poesia, una teoria universal, com el mateix principi jurídic que tot ésser és lliure. Això, però, és una teoria, perquè els poemes de Lluís Julià no parteixen de la teoria poètica, ni de les lleis històriques, simbòliques, de la poesia. La seva parteix de la vida. I això no és pas una cosa simple, perquè la poesia no és un CAP joc fred, intel·lectual.

.

Alguns d'aquests poemes han estat treballats durant molts anys. Alguns tenen quinze anys i això és nota. Els poemes de Lluís Julià semblen una cosa fràgil, visualment i aparetment. Aquesta és la clau - ho crec - per poder gaudir dels seus poemes, aparentment senzills. Poemes prims, versos d'una, dues o tres paraules.

.

Els poemes s'han de llegir. S'han de saber llegir per poder-los apreciar o sentir.

.

Analitzem el primer poema. Una comparació social. Un mirall amb la pobresa, amb els indigents. És el principi. Un altre principi. La poesia ha de ser ètica o no ha de ser.

Altres poemes parlen de situacions concretes, de la vida quotidianà, de costums, de les noves formes de viure, de la vida "post-moderna" i "paranoica" d'occident. També hi ha una crítica tecnològica-cultural. El títol del llibre, en això, és molt explícit.

.

De Lluís Julià destacaria els seus poemes directes, radicals i contudents. Un exemple:

.

"El somni ens dugué l'amor.

La necessitat, el coit."

.

Aquest llibre parla de les relacions sentimentals, complicades, agressives, violentes.

L'amor com una violència mental, real, dolorosa, impossible.

.

Jo, personalment, sento en aquests poemes una poesia-pintura. Poesia que vol ser la imatge de la pintura. La seva poesia és absolutament visual, feta d'imatges clares i netes, de paisatges i escenes. Un document històric d'aquesta època.

.

L'amor és un dels temes que millor tracta l'autor. L'amor com un miracle. El desamor com una realitat.

.

Hi ha metàfores fascinants sobre les relacions entre una dona i un home. LLuís Julià domina la metàfora, especialment l'amorosa.

.

Llegint aquests poemes, penso amb l'ètica constant que em transmet l'autor. És un poeta que creu amb l'ètica, un poeta que desitja l'ètica.

.

"La soledat és la millor teràpia de grup."

.

En relació a la tecnologia i a les relacions amoroses, hi ha un poema radical, genial, sobre com fer l'amor a una suposada màquina sexual i que m'ha recordat un poema de Jordi Pope.

.

En general, la poesia de Lluís Julià m'ha recordat la poesia de l'experiència anglesa

de la segona meitat del segle XX, i no la poesia de l'experiència catalana, negativista,

dogmàtica i orgullosa de si mateixa, per ser tant crítica amb els altres, perquè la culpa

sempre és dels altres.

.

"sentir és patir

vet aquí

el veritable origen

de la tragèdia"

.

Són poemes reals i anàlitcs, significativament visuals i directes.

.

"Ningú es recorda de tu", diu el poeta en el dia seu aniversari, "la nit, amb un immens pastís de xocolata".

.

És un llibre sense gaire esperança i en alguns moments es nota una fatiga amb el moment actual present, un cert ressentiment amb tot el que està passant.

.

El poeta, sense vergonya, ens explica la seva situació, sense complexes.

.

Jo celebro la poesia sense vergonya i sense complexes, perquè els poetes no es poden amagar dins l'armari. Per això la poesia i els poemes de Lluís Julià.

.

.

"El llibre

t'ha caigut a les mans.

I ara és allí, a terra,

amb les tapes obertes

com ls ales esteses

d'un ocell

que no pot volar

sense la teva ment".

.

.

Que gaudiu d'aquest llibre. Us recomano llegir-lo. Aire fresc per la poesia.

.

.

LLUÍS JULIÀ

"MÚSICA MÀQUINA"

Editorial Moll.

Col·lecció Balenguera.

Palme. Edició. febrer 2009.

ISBN 978-84-273-5146-2

.

.

.