divendres, 23 de gener del 2009


................................................

.... INVENTARI DE LLUM .......

................................................

Jo dono la benvinguda al món,
a totes aquestes parts sentimentals del món,
a totes aquestes parts sentimentals que sóc del món,
a totes les realitats sentimentals que sóc del món,
a totes les relacions que tinc... i que em lliguen amb tot.

Jo sóc totes aquestes relacions amb el món,
de sentiments, tots aquests sentiments meus
que es manifesten per tot el món.

Tot el meu cos depèn de totes aquestes parts
de sentiments, de manifestacions, de tot el món.

Benvinguts, sentiments meus,
a una forma de veure el món,
de sentir tots els sentiments meus que formen el món.

El món, amics meus,
tot el món són tots els meus sentiments.

Jo veig el món amb tots els sentiments, meus i no meus,
perquè, jo, conec el món amb els meus sentiments,
amb els diferències que sento
entre els meus sentiments i els sentiments del món.

En efecte, jo em sento envoltat de diferències,
d’igualtats on sento totes les altres anormalitats,
de vides estranyes on veig els meus sentiments
tant estranys, de vides semblants, visuals,
de diferències on sento totes les meves aproximacions.

Jo em sento part de tot aquest espai magnètic
de relacions, d’ambients estàtics,
de sentiments diferenciats, potenciats, determinats
i elevats a cada persona diferent i propera a mi.

Sense aquestes particularitats sentimentals,
sense aquestes vides privades i lliures,
seria impossible d’establir algun lligam imaginari
amb la realitat del món.

Jo sóc tots aquests sentiments humans,
sentiments que busquen aquest contrast
de la realitat..... per trobar aquesta vida,
extraordinàriament humana.....
sentiments extraordinaris.... que ressalten
de tota la normalitat...........
sentiments per sentir-me allunyat
i veure tot el que m’envolta,
tot el que sóc realment dins d’aquest món que sóc, aquesta realitat visual, diferent que busco......
totes aquesta diferència..... per sentir-ho tot.

És així, com descobreixo la meva vida,
entre jo i el món, entre jo i tot el que voldria ser.

I quan més sentiments nous i estranys descobreixo,
més elements tinc per entendre el món. Ea!

I quan més desigualtats veig en el món,
menys sentiments humans descobreixo de mi. Ea!

I quantes més desproporcions i parts de relacions,
de fragmentacions estranyes sento,
quantes més incoherències veig de mi i del món,
més complets i més reals són els meus sentiments. Ea!

I quan més meravelles descobreixo en el món,
més inexplicables són els meus sentiments.


.......................................pàgines 11 i 12