.
FRAGMENTS D'UN POEMA
.
escenes que ploro,
mirant una pel·lícula,
situacions que si jo mateix visqués,
realment no ploraria...
la vida dins d'una llàgrima que riu,
aquestes vides que veig, que m'imagino,
aquests matins de fred, en el moment
que despunta el dia i els homes màgics
senten l'anunci d'una història
que s'apropa... una història que s'acaba
i s'enllaça amb una altra
ah, si pogués cantar
quan tu no estàs
i fer que aquet cant
arribés a tu, ah
ah, si tingués aquest poder del cant,
ah, si pogués cantar per tu i pel món
.
3 comentaris:
La veu, al final, sempre arriba.
hola Sintagma...
moltes gràcies pels teus comentaris.....
treure llum... de la foscor!!...
santi b
la vida dins d'una llàgrima que riu...
M'agrada molt.
Publica un comentari a l'entrada