.............. camins i núvols.........
totes les meves il·lusions per oblidar,
totes les meves decepcions, s
jo escric sobre temes urbans, contemporanis,
sobre tota aquesta concentració de temes, de conflictes,
d’històries que saturen l’espai
jo escric sobre temes que no troben espai
per guardar la seva memòria
jo escric sobre tota aquesta actualitat tant exagerada
impossible de retratar, d’entendre, de sentir, sí, sí!!!
jo escric sobre temes que desborden al seu propi centre
sí, jo escric sobre qüestions que no tenen cap referència
sobre temes que han oblidat el seu propi origen, sí, sí
jo escric sobre formes de relatar una sensació pública, sí
sí, jo escric damunt el meu cos
com si el meu cos fos una agència de publicitat, sí, sí
jo escric sobre tot el que veig en totes les persones
que passegen per la ciutat com si portessin un anunci
sjo escric sobre totes aquestes coses que no es diuen,
sobre totes les coses que estan prohibides, sí, sí
jo escric sobre tota l’angoixa urbana que senten
aquestes paraules que ara estic escrivint, sí
jo escric paraules que veuen tot el que està passant
jo escric sobre els nous herois
i les noves frustracions generacionals
jo escric sobre el vent que sento damunt dels mapes
jo escric sobre tota la realitat que els altres m’inventen
sobre tota aquesta actualitat de conductes, d’impulsos,
de gestos automàtics, industrials.... crítics, cíclics...
sí, jo escric sobre totes les causes humanes,
sobre totes les crisis humanes que sento... sí...
sobre totes les utopies tradicionals, sí....
jo escric sobre totes les revolucions individuals, pendents
sí, jo escric sobre tota aquesta educació privada inexistent
sí, jo escric sobre tota aquesta vida que no veig, sí
jo sento els gestos de tota la ciutat
com si fossin gestos que surten d’una línia de producció....
sí.... jo sento la meva vida, sortint de totes les fàbriques
jo escric sobre tota aquesta vida cosmètica, estètica,
escandalosament industrial, mecànica.....
profundament tecnològica.... previsible.. sí..
jo sento aparentment totes les vides humanes i vegetals.. sí.... jo sento tota l’estètica de la vida ...... tots els estils que han perjudicat la meva vida que no té estil....
sí... jo sento el meu cos.... com si fos una moda.... sí....
una moda que no ha existit mai.... sí...
jo escric sobre temes urbans, contemporanis,
sobre tota aquesta concentració de temes, de conflictes,
d’històries que saturen l’espai
jo escric sobre temes que no troben espai
per guardar la seva memòria
jo escric sobre tota aquesta actualitat tant exagerada
impossible de retratar, d’entendre, de sentir, sí, sí!!!
jo escric sobre temes que desborden al seu propi centre
sí, jo escric sobre qüestions que no tenen cap referència
sobre temes que han oblidat el seu propi origen, sí, sí
jo escric sobre formes de relatar una sensació pública, sí
sí, jo escric damunt el meu cos
com si el meu cos fos una agència de publicitat, sí, sí
jo escric sobre tot el que veig en totes les persones
que passegen per la ciutat com si portessin un anunci
sjo escric sobre totes aquestes coses que no es diuen,
sobre totes les coses que estan prohibides, sí, sí
jo escric sobre tota l’angoixa urbana que senten
aquestes paraules que ara estic escrivint, sí
jo escric paraules que veuen tot el que està passant
jo escric sobre els nous herois
i les noves frustracions generacionals
jo escric sobre el vent que sento damunt dels mapes
jo escric sobre tota la realitat que els altres m’inventen
sobre tota aquesta actualitat de conductes, d’impulsos,
de gestos automàtics, industrials.... crítics, cíclics...
sí, jo escric sobre totes les causes humanes,
sobre totes les crisis humanes que sento... sí...
sobre totes les utopies tradicionals, sí....
jo escric sobre totes les revolucions individuals, pendents
sí, jo escric sobre tota aquesta educació privada inexistent
sí, jo escric sobre tota aquesta vida que no veig, sí
jo sento els gestos de tota la ciutat
com si fossin gestos que surten d’una línia de producció....
sí.... jo sento la meva vida, sortint de totes les fàbriques
jo escric sobre tota aquesta vida cosmètica, estètica,
escandalosament industrial, mecànica.....
profundament tecnològica.... previsible.. sí..
jo sento aparentment totes les vides humanes i vegetals.. sí.... jo sento tota l’estètica de la vida ...... tots els estils que han perjudicat la meva vida que no té estil....
sí... jo sento el meu cos.... com si fos una moda.... sí....
una moda que no ha existit mai.... sí...
....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada