......................................................
ah, si pogués lluitar amb paraules, sí
ah, si jo pogués ser una paraula, sí
ah, si pogués veure fins on arriba la paraula
si pogués seguir totes les paraules que sóc,
totes les paraules que viuen amb mi i que jo no sé
... ah, si pogués conèixer el temps del meu cos...
el temps de les meves paraules,
el temps de la lum
ah, si pogués transformar el meu cos amb un prat
si pogués córrer damunt el meu cos
ah, si pogués trobar una casa de pedres i viure
ah, si pogués viure tot el que puc viure....
si pogués viure tota la velocitat que estic sentint,
totes les vides que sento
ah, si tot el que sento i tot el que sóc
és tot el que senten les meves cèl·lules, els meus quarks,
aaaaah....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ah, si pogués veure la meva vida damunt la molsa
d’un arbre..... ah, si pogués veure tot aquest equilibri...
tota aquesta lluita per la vida..... ah, ah......
ah, si pogués sentir tota aquesta realitat tant moderna
i tan clàssica... ah, tota aquesta realitat tant simple,
tant equilibrada... tant real d’entendre i sentir............
....................................................................... ah
totes les paraules que veig dins del meu cos
i que relaciono amb la meva vida... sí....
ah.......................................................................
totes les cròniques esportives del diumenge a la tarda
ah, tota aquesta poesia, ah, tota aquesta eufòria
ah, tot aquest sensacionalisme, ah, tots aquests crits
ah, totes aquestes decepcions, ah, tot aquest excés
ah, tota la meva vida urbana com un excés
de totes les paraules que ara estic dient per entendre
tot aquest caos de la meva vida urbana, excessiva
AH, TOT AQUEST LLENGUATGE MEU, AH
TOTA AQUESTA DESMESURA DEL LLENGUATGE
sí, sí, ah, tota aquesta fluïdesa de materials,
ah, tota aquesta exageració meva, anecdòtica, ah...
la meva vida com una metàfora per ser l’univers
ah, tots els plagis, els meus plagis, les meves repeticions
totes les meves equivocacions en sèrie, numerades, ah
totes les meves jugades, el meu risc... per no caure...
ah, tot el risc de no fer res.... per no equivocar-se mai
ah, el més gran error de la vida
ah, viure sense errors, ah, ah..
ah, sentir la perfecció impossible de viure,
veure que la perfecció també és una qüestió moral
......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada