dijous, 6 de novembre del 2008


CAMINS I NÚVOLS (pàg. 10-12)
.
jo, sentint els intercanvis entre el món i jo....
ah, sentint... vivint totes les meves innovacions
per adaptar-me a tot aquest món tant químic.....

ah...tot el meu cos, com un laboratori químic
de sentiments.. d’experiències... d’opinions....
de decisions..... d’incerteses... de neguits...
d’angoixes comercials.... industrials...

ah..... tot el meu cos com un magatzem
de pastilles per l’angoixa...... ah, ah, ah.....
tot jo.. ple de pastilles nervioses.... ple de liti...

ah.... tot el liti pels meus trastorns bipolars....
ah, ah.... tota la febre que sento amb el fred.....
tota la calor.. ah!! .. tota la bogeria
que sento amb tota la meva calma.. ah!..

ah, tot el desig que tinc de matar
en els moments de màxima felicitat....
ah, ah, ah.....

ah. tot el que veig de mi quan sento els altres...
ah... tot aquest horror de veure’m
com un ésser normal.. ah..
.... tota aquesta capacitat de pensar tot el mal
que podria fer... si volgués sentir
i viure en el mal... ah!!!

... ahhh.... tota aquesta violència natural....
de mi i de tots.. .... ahhh..
tota aquesta malaltia humana de matar, callant...

.. jo... tota aquesta atrocitat.....
que podria iniciar.. ara!!..
.. jo... tota aquesta brutalitat...
que podria emprendre.. ara!.
......... totes aquestes accions criminals,
planificades, reals, documentades, històriques,
generalitzades, encobertes,
amagades en el fons de totes les bèsties.......

.... jo..... tot aquest horror que sento....
i que podria ser... si jo volgués.... ARA!!!!....
... jo tota aquesta llum... en guerra... jo i tu.... jo!..
jo.... totes aquestes flors.... violant els meus ulls...
... jo.... tot aquest aire tallant la meva boca......

... jo... TOTA AQUESTA EFICÀCIA.......
contra la meva vida..
... jo... tota aquesta eficàcia de la vida humana.....
..... jo.... tota aquesta foscor humana que arriba
de tota la matèria fosca que domina l’univers.....

JO... TOTA LA MATÈRIA FOSCA de l'univers..

..................................................................SÍ!

ah.. les meves revolucions que començo
amb m i sense mi...
les meves revolucions que mai acabo.. sí!!!..
totes les històries que sdeixo pendent.... sí...

.... ah, la meva vida sempre pendent...
.... ah, la meva revolució per viure ...
ah, les meves crisis que pateixo....
per no fer.. res.... per viure..... ah, ah, ...

ah.... tot el que veig de mi.... els meus mètodes
i els meus errors, les meves il·lusions i la meva por.

ah, sí, sí, els meus mètodes que neixen
dels meus errors..
ah... tot el que m’invento per error....
aaaaah!!!!!!!!!!!!!!

.... ah, tot el que entenc de mi i no accepto ...
tot el que accepto i després no entenc de mi... ah..
aaaaaaa...... hhhhhhhhh...... quants fragments
de la meva vida... corren.. desordenadament
pel meu pensament, ah, quants talls sento de vida

ahhh... les meves controvèrsies amb mi mateix..
les discussions amb el meu pensament geomètric...
aaaah.... tots els meus pensaments que veig frontals..
realment quadrats..... sense marge.... pels errors...
aaaaaaaaaah!!!!!... si pogués viure, deixant espais
pels meus errors.... aaaaahhhh!!!!!!!!!!!!!.....

ah!, com canviaria la meva vida i totes les altres..

.... ah, totes les disputes que tinc amb la meva raó...
.... i la meva raó que sempre s’escapa de mi...
...aaaahhh!!... com m’agrada veure la meva raó...
fugint .... de mi...
ah, com m’agrada veure la meva raó..
corrent pel carril del mig de l'autopista. .... ah....

.ah, sento tot el meu desordre per tantes coses
que no puc dominar.... per tantes coses
que em crec dominar... per tants nervis
que em provoca... dominar...
totes les cartes........... totes les seves causes
..... aaaaah!...

... ah... tots els debats que finalitzo ....
totes les lluites que tinc amb tots
els meus sentiments.... ....
ah, tots els congressos per la pau i la solidaritat
que jo mateix m’invento....
ah, tots aquests debats
mundials, històrics... sense arribar mai
a cap conclusió radical...

ah, si pogués... tenir una sola conclusió radical...
ah, si la meva vida.... tingués radicalitat.. s!!!!!! í!!!
radicalitat de sentir les coses i radicalitat de fer-les...
...............................................
........................................................

aaaaaaaaaaaaaah!!!....
si pogués viure l’amor radicalment.. ...................

ah, qui m’estimaria realment.... qui..................

.............ah, amiga meva, ah!!!!!!!!!....
la meva vida... simple i ordenada....
burgesa i capitalista... aaaaaaaahh!!!..

... ah, si pogués sentir res i viure el meu cos.. ah..

...ah... totes les coses que sento tant diferents....
.
.
(25 d'octubre del 2008)
.

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Santi, noto com si una gran angoixa et comprimís el cos, com si estessis descontent amb la vida que tens i volguessis que fos diferent. Com si et culpessis per no fer res perquè sigui diferent. Noto angoixa i dubtes en aquest poema. La vida deu ser això, un camí de núvols que ara tapen el Sol, ara el deixen filtrar.