dimarts, 4 de novembre del 2008


CAMINS I NÚVOLS (pàg. 7 i 8)
.
Passar per un camí ample
i sentir com els meus peus se’n van
cap a tots els camins.
Aleshores veure totes les vides
que deixo per tots els camins................
veure totes les històries que hauria ....
veure la meva vida.... sense por....
veure el meu temps ....
amb una perspectiva real de temps..
tocar físicament el meu cos.....
dins de totes les coses....
veure’m a mi mateix.... dins del temps.....
recollint tot el temps que pugui.....
per posar-lo dins meu
i aleshores viure..... sí, aleshores, sí...
aleshores: dir.. tinc temps i desitjo ... sí!

Veure tot el que podria haver fet i recordar
totes les vides que no he viscut mai....
aleshores.... inventar la meva vida
per tots aquests camins que encara
no han existit per mi...
i aleshores definitivament sí.... viure
la meva vida... que vull...
la vida que puc..... sí......

viure amb totes les meves idees
que tinc per viure..
viure amb totes aquestes idees
que no em deixen....

sí, definitivament, sí.....
sentir el temps en totes les parts del meu cos....
sentir tot aquest equilibri de sensacions i de física....
sentir tots els fils dels meus equilibris...

i viure tot el que realment vull viure...........
sí, la meva generositat per viure .... tot ..
el meu amor i la meva vida.....
tu i totes les persones
que em donen gotes per viure...... dies.....
amor per no enfadar-me...

amor per sentir l’aire del meu cos.....
.... amor per no sentir l’odi de l’altra.....
.... amor per no sentir aquest odi
com si fos el meu odi...

sí, sí, amor, vida mçteva, tota la força.....

... ah, vida meva, tantes coses que puc sentir ....
i que no faig..... ah, tot el que sempre deixo...

ah...... tantes coses que m’envolten ............
tantes coses que canvien les meves percepcions

ah..... veig tantes coses que m’influeixen....
tantes coses que em canvien la manera de sentir..... ah....

sento tantes coses momentànies,
aparentment humanes
que modifiquen el meu estat d’ànim....
que ara tot el que sento.....
són sensacions totalment contràries...
sensacions.... que em sorprenen a mi mateix...
sensacions..... que no tinc cap pretensió de sentir...
sensacions..... que no m’imposo....
sensacions..... que no vull... sensacions que no puc..
sensacions lliures... externes... que modifiquen
tot el que sóc.. sensacions que m’arrenquen el cor....

ah...... sensacions que em congelen.... el cor....
ah...... sensacions que m’enfonsen..... en el buit....

aaah!!... quantes coses transformen tot el que sóc...
aaah!!... quantes coses convulsionen tot el que sento..

aaah.... quantes convulsions i quantes contusions
sento del.... del meu món.... sensacions que sento
com a meves...... que veig i sento fora del meu cos....

..... ahh!.... quanta radioactivitat... .
.
(25 d'octubre del 2008).
.

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Camins, vivències, somnis, il·lusions, decepcions, èxits i fracassos, tot esdeveniment real o imaginari és el que ha donat forma al què som, som el reflex del què hem sentit.