. CANT A LA TERRA (últim capítol)

Ah, veure la nit per ferir tots els meus crits..
.... ah, tallar una rosa amb un crit
i lluitar perquè la ferida estigui oberta
i tu puguis entrar dins del meu cos
i puguis acariciar totes les ferides del temps.

Ah, amiga meva, la lluna que em portes amb els ulls,
els camins que m’ensenyés amb el cos,
les pedres que em poses dins dels ulls,
les ferides que il·lumines amb les paraules,

... ah, quantes coses innombrables podria dir.. ah!

Ah, amiga meva, massatgista del meu cor,
professora de la bellesa,

de tota la bellesa que veig amb tu,
jardinera de les teves plantes que viuen sens aigua.

Ah, amiga de tots els meus records d’abans de nèixer,
portadora de la llum, investigadora del temps,
dona que m’acaricia el cor per dins, des de dins del bosc.

Ah, la teva mà que arriba amb la força del mar
i m’arrenca la fatiga dels ossos,
la fatiga de tots els segles que sento

dins dels meus ossos.

Ah, amiga meva, mercenària dels meus somnis.

..... aaaaaaaaaahhh ... amiga...
........... poder sentir el teu cor de seda...ah
...............................................
poder sentir les teves mans de seda....
tot el teu cos de seda.... tots els camins

que has fet per crear el teu cos de seda....
... ah, amiga meva, cos de fils.... cos de seda...
cos fràgil i visible..... cos per moure tots els camins...

............... ah, amiga meva des de fa segles...
des de fa segles que tu i jo ens estimen....

.... ah, amiga meva, amiga prehistòrica....

.........ah, amiga de tots els temps....

t’estaria parlant durant tota la existència...
parlant i recitant el teu cos de memòria....

Ah, ah, ah!!!!!!!!!!!

.... ah, si pogués viure dels teus anuncis....
.... de les teves campanyes..... de les teves conquestes....
......... de les teves accions...... dels teus invents....
... de les teves paraules.... dels teus dies de negra lluna...

......ah, si pogués estimar-te amb tots els estats
emocionals i tecnològics....

.....ah, si et pogués entendre
com si fossis un calendari solar..........

ah... amiga meva.... si et pogués veure
tal com m’arriba la primera llum del matí....
ah, si et pogués veure ... que arribes amb la llum
del matí..... i em despertes amb la carícia
del teu cos de llum.... aaaaaahhhh!!

.... ah.... si pogués veure totes les teves cares del sol....
.......... les teves cares que has fet des del primer sol...
..... fins a la primera lluna... des del segon sol....
que va sortir al segon matí... fins a la segona lluna
que va inundar els meus somniss.........

ah, si pogués veure totes les cares

que has tingut en tots els temps.....

ah, amiga meva,,,,,, ah, ah.....

.

(últim capítol del llibre "Cant a la terra")

.