dilluns, 27 d’octubre de 2008


. CANT A LA TERRA (pàg. 281 - 283)


Jo corro cap a les muntanyes
i veig com les muntanyes es mouen
i corren damunt meu.
Jo veig com les muntanyes s’arruguen damunt meu
i senten el pas del temps damunt la meva erosió.

Jo veig com les muntanyes em rasquen tot el cos
i m’aixequen a la llum. Jo veig com les muntanyes
em freguen i em refreguen totes les sensacions
que tinc dins del meu cervell.
Jo sento com les muntanyes s’eleven
amb els meus somnis i les meves imatges.

Jo contemplo la terra des de l’horitzó
i veig tot el meu cos encadenat a totes les arrels
dels camps, a totes les formes humanes dels arbres,
a tots els espais oberts de les meves paraules.

Jo m’abraço a les pendents de les valls
i veig com el meu cos es refrega per
totes les parets i totes les timbes i totes les rieres.

Jo veig els meus cabells que es lliguen
a les canyes de les rieres.
Jo veig tota la meva felicitat
en tota aquesta música de la terra,
en tots aquestes espais oberts de llum.

Jo veig el meu propi cos en totes les pedretes
dels camins. Jo veig totes les parts
del meu cos que s’ajunten
i es fusionen amb els noms de tots els pobles.

JO VEIG EL MEU COS................. sense nom,
sense separacions reals, sense limitacions,
sense privacions de temps i d’espai.

JO VEIG EL MEU COS.... tota la llum que no puc,
totes les coses que no puc viure.

JO VEIG EL MEU COS per tot arreu,
dins i fora de totes les coses que veig i no puc veure.

JO SENTO EL MEU COS..... mecanitzat, manipulat,
escrit, dominat, influenciat per tots els capítols
de la història, de la tècnica humana.

JO SENTO totes les influències del meu cos
en tots els fets que han passat a tots els llocs...

JO VEIG EL MEU COS .... en totes les guerres,
en totes les fotografies històriques, en totes les pintures
d’època, en tots els documents oficials i no oficials.

JO SÓC EL RESULTAT FINAL......
de totes les coses que no sé....
de totes les coses que no vull saber....

JO VEIG EL MEU COS.... mentalment ferit....

JO VEIG ELS MEUS SENTIMENTS en tots els hospitals
i en tots els psiquiàtrics,
en totes les carnisseries i en totes les peixateries.

JO VEIG EL MEU COR... en la suma de tots els números,
en tots els albarans... en totes les fulles comptables...
en tots els papers per poder comprovar tots els meus errors.

Sí, en efecte.... sí!!!!!! jo escric totes les meves sensacions
per entendre tots els meus errors, totes les meves mentides.

Sí, sí, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo veig els meus somnis de nen
en tots els esdeveniments que no s’han explicat mai,
en totes les coses que dic per no escandalitzar-me....
per no sentir nàusees de mi mateix...

Sí, sí, sí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JO penso que VEIG EL MEU COS...
per oblidar tot el que sóc.

JO VEIG EL MEU COS... com si fos el motor d’un cotxe.

JO SENTO EL MEU COS.... en totes les formes
que té la natura d’expressar la seva perfecció.

JO VEIG EL MEU COS..... i tota la bellesa del món
.................... i canto a la terra
per sentir-me com la terra,
per sentir tot el meu cos i tota la terra
que dóna sentit a tot el meu cos.

Jo sento tota la felicitat innombrable de la terra,
tota la felicitat que s’amaga sota la terra....


. (25 d'octubre del 2008(.........................
.