DES DE SEMPRE, abans
d’instal•lar-me en el buit,
potser ja ho sabíem
tot. Sense entreveure-ho
gaire. Tan a prop érem
de la inevitable
demolició. Que cap
deshora no hauria
pogut tensar el roig
de la llum. Ni tan sols
continuar vibrant.
..............
NO EM SERIA gens fàcil
recordar-te la difícil
espera. El rapte. D’hores.
Incomprensible. L’altura
suspesa. Agitant-me
la roba. I em cobria
el deliri que travessa
l’eix. De la raó. Ferida.
El càlcul brusc. De la pell.
................
SÓC a les profunditats
d’un antic començament.
Escolta’m. Obro i miro.
La puresa. Dels estius.
L’opacitat de la pols,
en determinar la terra.
D’un cop sec. El sobresalt.
Buidant-me el nom. Clavat
a la finestra. Al límit,
el sol. Oscil•lant. Callava.
L’agonia dels insectes.
..............
M’ALERTAVA aquest ara
permanent. Que ja no pot
experimentar distàncies.
I que només en reserva
l’esforç. Per un sol combat.
Contra l’única constant.
Intencionada. Saps que
no sé anar cap a enlloc.
Però hauria vingut
a propiciar-ne l’incendi.
Endins. Per irradiar-me’n.
Segur. Que no em trobaríeu.
...
Poemes del llibre: ALARMA,
Edicions 62, col•lecció “Poesia”, 2008.)
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada