diumenge, 23 de novembre de 2014

ENTREVISTA A LA CONTRA DEL DIARI DE TARRAGONA

 
 
 

Santi Borrell (Vilafranca del Penedès, 1972) presentarà el seu segon llibre de poesia,
‘Fragments d’una pedra’, el divendres 28 de novembre, a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d’Alcanar.
 
1- Què amaguen els‘fragments d’una pedra’ que donen titol al llibre?
Els fragments expressen totes les coses que anem vivint i a la vegada anem deixant per tots els llocs. A més, els fragments, a part de ser una expressió de la meva vida, també expressen totes les coses que vaig recollint de la realitat, totes les coses que sóc. És a dir, cada fragment d'una pedra acaba sent una pedra. Cada instant acaba sent tot el temps. Per això, els fragments acaben sent, per a mi, tan importants, perquè acaben sent totes les coses que he viscut, totes les coses que he estat, totes les coses que he deixat, tota l'erosió de la meva vida.
2- Quines temàtiques aborda al seu darrer recull de poesies?
El tema central d'aquest llibre és la vida, la vida que sento com una nessitat que tinc, com la necessitat que tinc de menjar, caminar, somiar o respirar. Per a mi, la poesia és un acte natural i espontani. La poesia realment és aquesta necessitat que sento de sentir coses, de saber realment qui sóc, què faig realment i què sento. Si el meu primer llibre de poesia, "Els dies a les mans", era un poemari d'amor i desamor, aquest segon llibre és una altra cosa totalemnt diferent. Expressa aquesta necessitat d'aprendre a viure, d'aprendre a veure les coses, d'aprendre a sentir les coses. En aquest llibre, busco coses i algunes vegades les trobo. En aquest llibre escric poemes quotidians sobre la meva vida, com el que sento un matí quan surto de casa i vaig cap a l'oficina a treballar. Són poemes reals, perquè la meva vida és molt real. Jo no tinc una vida mental, tinc una vida real.
3- Hi ha diferències entre els dos llibres de poesia publicats?
Amb el primer llibre vaig superar una etapa romàntica, idealista de la vida. Amb aquest segon llibre no vull superar res. Vull encarar-me amb la meva vida, tal com veig la meva vida, tal com em sento. La gran diferència és la temàtica, la vida com a tema principial, amb una altra gran diferència. La gran diferència que jo veig és el ritme que vaig donant als poemes. Algun crític de poesia ha dit que faig una mètrica de sensacions. Li vaig donar un ritme a les meves sensacions, com si els poemes poguessin ser mantras o respiracions naturals.
4- Parle'ns dels festivals de poesia que organitza
Els festivals de poesia tenen la funció de promoure la poesia oral i escrita. Sense tots els festivals que es fan per tot Catalunya, la poesia ho tindria molt difícil de poder-se aproximar al públic. Des de fa set o vuit anys organitizo un festival de poesia a les caves de Sant Sadurní d'Anoia. Les caves s'omplen de públic les nits de divendres durant tot el mes de maig. I es viuen grans moments, en poder escoltar els poemes que escriuen els poetes i en poder veure realment com són els poemes. Són moments únics, irrepetibles i màgics. Escoltar un poeta en directe i sentir la seva poesia és una cosa vibrant i humana.
5- Poesia de Frontera li ha permès realitzar un treball col·lectiu amb poetes ebrencs?
Tinc una gran relació amb els poetes de les Terres de l'Ebre. Abans els havia pogut conèixer a través d'una antologia de poetes a la xarxa que també vaig realitzar. Les terres de l'Ebre, actualment, és un dels llocs més literaris i primordials de Catalunya. Potser ho fa aquesta bellesa que tenen aquestes terres, aquests contrastos que es poden sentir entre els camps, les oliveres, les petites muntanyes, el riu ebre i finalment el Delta, el mar. Hi ha molta poesia per les terres de l'Ebre, i aquest ambient es pot veure, viatjant per aquest territori.
6- Com veu la poesia que es fa en aquest territori?
Hi ha grans poetes immensos per les terres de l'Ebre, com també grans escriptors. Fa uns mesos he conegut la poeta Conxita Jiménez que ha guanyat el premi de poesia de la Llibreria Serret. Per tant, el potencial dels poetes ebrencs és absoltu. Hi ha una gran llista de molts bons poetes ebrencs. No vaig poder conèixer el gran poeta Gerard Vergés, la joia amagada de la poesia catalana. En tots els territoris nacionals sempre mana el centre d'una capital, sigui Barcelona, Paris, Londres o Berlín. Per tant, aquesta distància perjudica la difusió de les obres dels poetes ebrencs. Fins i tot els poetes del Penedès també pateixen aquesta difusió. Viure a una capital, com Barcelona, podria ajudar molt als poetes ebrencs a la seva difusió. No obstant, hem de ser positius, ja que la poesia catalana té la sort de la xarxa, un lloc molt més democràtic i plural
7- Té una vinculació familiar amb les Terres de l’Ebre?
El meu avi Tomàs va néixer a Miravet, va ser, de molt jove, el barquer del riu, però va haver de marxar al Penedès per trobar una feina a unes caves. Hi ha moltes persones de Miravet que van haver d'anar al Penedès a treballar a les caves, abans de la guerra civil. Jo sempre m'he sentit molt lligat a aquest poble. He passat alguns estius a Miravet i vaig viure coses molt màgiques, de nen. Algun dia m'agradaria escriure algun llibre sobre el riu Ebre que passa per Miravet, per poder sentir el meu origen familiar.
8- Per què ha triat Alcanar per a presentar el llibre?

Tinc molta bona relació amb el poeta Tomàs Camacho que organitza la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar. Aquest mateix va venir un petit grup de poetes ebrencs al festival de poesia a les caves (Jesús Tibau, Rafael Haro, Glòria Fandos i el mateix Tomàs Camacho). Em sento molt lligat als poetes de l'Ebre. Tenen una cosa especial que no ho trobo en altres llocs. Tenen un sentit del gremi, pel fet d'escriure poesia, que és admirable. Els poetes de l'Ebre organitzen moltes coses de forma conjuntat i això és molt emocionant. Per Barcelona o rodalies això és impossible, ja que imperen les "capelletes" o les sectes. I això és el que m'agrada dels poetes ebrencs, la seva humanitat i la seva ètica poètica.
9- Té previst realitzar més presentacions?
Estic molt content de poder ensenyar el llibre per tot el territori. Em dóna energia a continuar escrivint. Pel mes de gener tinc una presentació a la Fundació Francesc Pujol a Martorell. És un altre dels grans poetes catalans del s.XX i em fa molta il·lusió. Després tinc algunes presentacions per confirmar a Manresa, Sabadell, Cardedeu, Falset, Berga i potser Vinaròs.
10- Treballa en algun altre projecte literari de futur?
Ara mateix estic escrivint un viatge a Grècia. Estic fent una forma diferent d'escriure, d'escriure poemes de forma continua i oberta als canvis d'estil i registre. M'agrada investigar i provar noves escriptures. Ningú pot dir a un altre poeta com ha d'escriure i això és el que m'agrada. Escriure sense dogmes, sense trampes, sense complicacions. La poesia em porta a inventar noves coses. D'aquest viatge que vaig fer amb la meva dona Meritxell, vam venir amb una tercera persona, amb la nostra filla que ja ha nascut.

Joaquim Buj.
Diari de Tarragona.
22 de novembre del 2014