El passat dimecres 27 de novembre vaig fer un viatge cap a Sant Vicenç de Montalt, a la comarca de el Maresme. El motiu: una entrevista de ràdio. El resultat: una entrevista documentada, treballada, estimada, molt humana. Pius Morera presenta i dirigeix aquest programa de ràdio des de fa uns anys. Un espai on han passat molts poetes catalans. Un programa que hauria de formar part d'un arxiu històric, per tota la poesia que s'ha dit i s'ha donat. Pius Morera és d'aquestes persones que treballen per la cultura sense esperar res de la cultura, perquè la cultura ja forma part de Pius Morera. La seva història personal ho demostra així. En acabar el programa, em va invitar a unes copes de cava i uns "pistachos". Menció especial mereix la seva dona. que col·labora amb el seu programa. Ella mateixa enregistra el programa de ràdio per poder-lo veure per la xarxa. Tot un privilegi. Dues persones com dos arbres que formen part d'aquest bosc que sento. Persones humanes, persones honestes, persones estimades per sempre.
Us passo l'enllaç del programa. I també us adjunto el guió i l'entrevista.
http://www.ivoox.com/aparador-poesia-27-novembre-del-2013-audios-mp3_rf_2596419_1.html
Presentació de “Fragments d’una pedra” del poeta vilafranquí Santi Borrell i Giró. “S’[hi] interroga (…) pel misteri, per les aparences, per la matèria (…) i per la paraula feta cos (…)”, segons el poeta i crític Ricard Mirabete. Respongué les preguntes que li féu Pius Morera, creador i conductor del programa, i recità deu poemes del poemari.
Ahir, dia 27 de novembre del 2013, férem el cent vint-i-dosè programa, l’onzè de la quarta temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
El dia 1 de setembre de fa uns quants anys el món va sentir-lo plorar per primer cop. El nostre convidat, Santi Borrell Giró, ha arribat a la quarantena i escaig, després d’haver-se cansat d’estudiar filologia catalana, que no li aportava res de res. Ens va dir per telèfon que, a més a més, no s’entenia amb algun que altre professor. Va llançar-se a escriure novel·les, però se’n va cansar també perquè, segons hem llegit, no tenia prou maduresa. Des de llavors no ha fet altra cosa que dedicar-se a la poesia. O bé escrivint-ne o bé promocionant-ne. Cal posar de relleu, doncs, que organitza la Kinzena Poetika, un festival de la seva ciutat, i els cicle anuals Es recita i el Festival de Poesia de les Caves, que se celebren a Sant Sadurní d’Anoia. Cal esmentar que ha fet crítica de poesia en alguns mitjans escrits, que ha creat poemes amb d’altres poetes, que ha tirat endavant diversos muntatges poètics, que ha impulsat diverses iniciatives per internet i ha promogut, finalment, el llibre col•lectiu “Poesia a la frontera”, una antologia de poesia castellana, aragonesa i catalana.
Ha vingut a presentar-nos “Fragments d’una pedra”, el seu segon llibre de poesia, la portada del qual ha estat il·lustrada per l’artista sadurninenc Alonso Castellanos Robles. “S’[hi] interroga (…)pel misteri, per les aparences, per la matèria (…) i per la paraula feta cos (…)”, remarca el poeta i crític Ricard Mirabete. “Com els nens ho qüestiona tot”, digué el poeta en una entrevista recent. Tot i que té en el calaixos un munt de llibres, solament n’ha publicat un altre. El 2010 aparegué el poemari “Els dies a les mans”, que es reedità a causa de l’èxit.
De tota manera poden trobar poemes seus a la xarxa. Volem destacar que Daltabaix poètic, l’espai virtual de culte creat pel poeta Lluís Calvo, ha penjat poemes seus, i que Barcelona Review penjà el llarguíssim Poema per l’autopista, quan encara no havia publicat res de res. No volem deixar de dir que podem llegir-li nou poemes a Versos.cat, un esplèndid blog de poesia, rere del qual hi ha un magnífic equip.
Pius Morera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada