dijous, 3 d’octubre de 2013

MARIN SORESCU


Amb les mans a l'esquena i pensatiu
vaig per la via del tren,
el camí més recte
possible.

Darrera, amb velocitat,
ve un tren
que no sap res de mi.

Aquest tren -el vell Zenó n'és testimoni-
no m'atraparà mai,
perquè jo sempre aniré davant
dels objectes no pensants.

I encara que em passés
salvatge per damunt,
sempre hi haurà un home
davant seu,
amb les mans a l'esquena,
pensatiu.

Com ara jo
davant d'aquest monstre negre
que s'apropa amb una velocitat aterridora,
i no m'atraparà
mai.


Del llibre de MARIN SORESCU
Antologia poètica
Per entre els dits
Lleonard Muntaner, Editor
2013. Palma.