dimarts, 6 de novembre de 2012


Al MEU amor, de Mariona Rios


Quan ens vam conèixer em vas dir que mai ningú es podria enamorar de mi. No sé si estaves equivocat, però el que està clar és que no em fa falta ningú més que jo per a sobreviure.
No t'escric aquesta carta per demostrar-te res que senti per tu, tot el contrari: tot el que sento per mi. Tens raó, m’encantes, em tornes boja i em poses a cent, però jo m’agrado més!
Gràcies o no gràcies a tu, cada dia m'estimo més. I mira què et dic: hauries d'estar gelós del que m'arribo a estimar a mi mateixa. M'encanto, em trobo estupenda. Crec que sóc una elogía a la bellesa amb totes les seves lletres i parts, que formo part del petit núvol inapreciable de la perfecció que conté el món i la vida. Però com dic, és inapreciable, sobreot per als més ignorants (i pel que veig, cada cop ho ets menys. Me n’alegro). No, no sóc egoísta, ni egocèntrica. Subjectiva? Irònica? No! parlo des de la més clara objectivitat que em concedeix la percepció de mi mateixa. No saps com gaudeixo mirant-me nua davant del mirall, disfrutant d'aquestes formes que, a banda d'opinions alienes, conformen una bellesa aritmètica que em fa esborronar. Aquesta pell suau i clara, aquests pits, ni grans ni petits, però que m'agraden tant! I tocar-me, per a tot arreu, d’aquella manera que només jo sé i que ni cap home ni cap altra dona mai han aconseguit imitar. Estic enamorada! Crec que és una decisió molt encertada això de poder viure la resta de la meva vida amb mi.
N’hi ha que em diuen que sóc massa presumida, n’hi ha que em diuen boja perquè vesteixo com em dóna la gana, d’altres que tinc una gran frustació sentimental. Bah, no en tenen ni idea! Si cadascú s’estimés només la meitat del que pensa que estima als altres, tots seriem més feliços i per tant, menjaríem més eniços! (Segur que ja estàs pensant que se m’estàn creuant els cables...) No dic centrar-se en un mateix, però si t’estimes més a tu, et serà més fàcil estimar als altres, és gairebé lògic! Diuen que per canviar el món, s’ha de començar per un/a mateix/a. Doncs si vols estimar tot el món, primer de tot t’hauràs d’estimar molt a tu.
Et deixo aquí, vaig a mimar-me una estona, encara que tu hi siguis.

Per sempre teva, però sobretot meva.

 

 
1er premi categoria d'adults. Concurs de cartes d'amor i desamor. Fires de maig 2010