. I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .
diumenge, 17 d’abril del 2011
SALVATORE QUASIMODO. OBRA POÈTICA.
.
. I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .
. I EL VESPRE VE TOT D'UNA Tothom es troba sol en el cor de la terra travessat per un raig de sol: i el vespre ve tot d'una. DECLINA EL DIA Em trobes desert, Senyor, en el teu dia, mancat de tota llum. Falta de tu tinc por, camí perdut d'amor, i no m'és una gràcia ni el meu cant temorós que asseca els meus volers. T'he amat i combatut; declina el dia i cullo ombres dels cels: quina tristor el meu cor de carn! SI MAI L'AMOR ET COLPEJA No oblidis que vius enmig dels animals els cavalls els gats les rates de claveguera b runes com la dona de Salomó terrible camp amb banderes desplegades, no oblidis el gos des de la llengua i la cua d'harmonies de l'irreal ni el llangardaix la merla el rossinyol l'escurçó l'abellot. O t'agrada pensar que vius entre homes purs i dones virtuoses que no toquen el bram de la granota en zel, verda caom branca més verda de la sang. . . . SALVATORE QUASIMODO. Obra poètica Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escofet Edicions del Salobre Octubre del 2007 . . .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada