divendres, 11 de març de 2011

CRÍTICA DE XULIO RICARDO TRIGO A "SERRA D'OR"

.
.

Posar-se sota l'advocació de Ramon Llull en un poemari amb títol de ressonàncies clàssiques marca l'ambició d'un poeta. A més a més, si aquest poeta decideix que el tema del seu llibre serà l'amor, ens trobem amb un altre cim de difícil accés.
.
Santi Borrell, un poeta conegut pels seus recitals públics i pels vídeos que ens ha anat oferint a la xarxa, publica aquest primer llibre que tot escriptor somia i que moltes vegades esdevé un petit naufragi personal per al creador. L'ansietat per a posar-ho tot, per a demostrar la transcèndia del discurs, per a una precisió que l'ofici encara no ha assolit, dóna amb molta freqüència un caràcter fugisser a aquests llibres.
.
Amb el temps, el crític, el lector, s'hi enfronta reticent, poc convençut que el llibre arribi a satisfer les seves exigències. Però diré que "Els dies a les mans" és un bon llibre, pel poeta que hi intuïm i, també, no ens enganyem, perquè poques vegades ets capaç de salvar tots els poemes d'un llibre, fins i tot d'aquells clàssics que sempre t'acompanyen.
.
Sense encertar-la, doncs, en tots els versos, Borrell en té molts en aquest llibre que són un encert, versos que l'ajuden a construir poemes plens de llum, que deixen clar un tema pel qual han transitat nombroses veus i que sempre acaba semblant-nos un intens desafiament. Ens deixa un gust de paraula ben dita, de paraules que no es poden dir d'una altra manera. Juga amb la senzillesa, amb la claredat, entra en l'esfera de les paraules comunes i de jocs entenedors per il·luminar les seves conclusions. El tema ho exigeix, no era el més adient per a grans metàfores, sinó per a aquelles que segons els millors poetes aspiren a ser visualitzades. Es tractava de trobar la paraula senzilla que tantes vegades convé al poema. Si llegim "Geografia", "Intermitències", o els petits poemes que ens va desgranant aquí i allà una aproximació a les entranyes veritats dels amants, podem comprovar com Borrell sap trobar un to escaient i un llenguatge dúctil que encerta a transmetre l'estat d'ànim desitjat.
.
El poeta ha entès armes com la precisió o la perícia a l'hora de fer servir la paraula justa. I tot això va configurant un llibre al qual és necessari tornar per aprofundir-ne els secrets, gaudir d'unes sensacions que sovient creiem secretes de tan poc freqüentades.
.
"Els dies a les mans" és doncs un bon llibre. Potser l'autor evolucionarà, deixaran de semblar-li valuosos alguns dels seus versoso, però tindrà la satisfacció d'haver publicat un primer llibre que obre els camins de la seva poesia.
.
Xulio Ricardo Trigo.
Serra d'Or
Març 2011.
.
.