CAPES
Sopem carxofes al forn
i amb un silenci oliós
ens anem traient les capes.
Com ha anat la feina avui?
Has pogut anar a comprar?
Quan ja només queda el cor
hi claves la mossegada.
Creus que ens hem de separar?
------------------
Sopem carxofes al forn
i amb un silenci oliós
ens anem traient les capes.
Com ha anat la feina avui?
Has pogut anar a comprar?
Quan ja només queda el cor
hi claves la mossegada.
Creus que ens hem de separar?
------------------
JA NO M’ENGANYES
Després d’especular
en vint-i-no-sé quantes teories
sobre el perquè
del nostre fracàs,
finalment,
m’he adonat
que tot era molt més simple.
Tu vivies amb el cor gelat.
Jo només tenia els peus freds.
-------
MI
De sobte m’agafa
una urgent esquizofrènia
d’estar-me un temps amb mi,
a la tercera nota de l’escala.
I m’aïllo del món per uns instants
com quan de petita
m’asseia a un raconet
de la meva habitació
amb l’estrident piano
de color blau cel
i tocava fluixet
la desafinada nota de plàstic.
mi,
mi, mi, mi
mi,
mi,
mi, mi, mi.
------
RADAR
Els feliçment aparellats
tenen el radar adormit.
En canvi, els qui som un de sol,
com ara jo,
en portem un a dins del pit
(que fa sovint pi-pip, pi-pip).
És un radar d’alerta,
primitiu,
de lloba que va de cacera,
d’amant incansable,
de vetlla,
d’espera,
un radar que detecta
una olor de dona
fins tot en un bar ple de fregits,
un radar que et fa girar
de sobte pel carrer
− a veure si ella també es gira −
radar a internet,
al correu electrònic,
radar amb les amigues
que són només amigues,
radar amb la caixera del súper,
radar a dins el mar,
a l’hora baixa,
radar a les orelles
(abaixo el volum de la ciutat
per escoltar només
aquella desconeguda
com xarrupa el gelat);
radar a la planta dels peus,
que s’aturen
sense raó aparent
com si la presa estigués
a menys d’un metre,
radar a les parpelles
i al melic,
radar a la piscina
(avui una noia m’ha parlat,
– es deia Paula –
i he pensat:
“que sigui ella, que sigui ella”,
però s’ha dutxat i ha marxat).
Ha passat tant de temps desconnectat,
que dec tenir el radar
mig rovellat.
.
.
.
.
(Poemes del llibre "L'esboç", de Sílvia Bel.
Editorial 7 de quatre. 2011).
.
.
.............................
.
Sílvia Bel (Barcelona, 1982) es defineix professionalment amb 4P: Periodista, Poeta, Publicista i Professora. Acaba de publicar el seu primer llibre de poemes il·lustrats L’esbós (editorial 7dquatre). Escriu al bloc Poesilvia, http://silviabel.com/. De “pendonejar” per la xarxa l’han inclòs a l’antologia Poetes a la xarxa, ha rebut alguns premis (Dona més Dona, Accèssit Miquel Martí i Pol) i ha tret el cap per recitals de tot Catalunya. Actualment imparteix Tallers per la Llengua.
.
.
............................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada