DAVID FIGUERES

AQUESTA NEU QUE CAU


Havien anunciat aquesta neu que cau
i que observo aixecant la vista del paper.
El blanc, finestra enllà, va sotmetent colors.
Aquí dins és el negre que envaeix tot el full.
Hi ha una calma quieta. Ja no se senten plors.
El nostre nét petit finalment deu dormir.
Avui fem de cangurs. Els nostres fills són fora.
Un cruixit d'esglaons.Tu, que puges l'escala.
Ets a l'habitació i te'm quedes mirant.
Flairo el teu perfum dolç i faig veure que escric.
Coqueta als setanta anys, em beses a la galta.
Somric. Deixo la ploma. Llueixen els teus ulls.
"La fera s'ha adormit" i m'agafes la mà.
Plegats veiem la neu com lenta va colgant
aquest paisatge blanc que ja estimem tots dos.
Demà serà el trineu i un nas de pastanaga,
demà seran les fotos per ensenyar als amics.
Te'n vols anar i no ho vull.
"Va, que tinc molta feina".
Escric aquest vers d'ara, de pressa; per plegar.
Vull acabar el poema i estar del tot per tu.
Però tu ja no hi ets i és inútil buscar-te.
No has pujat cap escala, ni m'has besat, amor.

No tindrem mai cap fill.

Ni envellirem plegats.



....................................................David Figueres.


Bar Vibop. Sant Sadurní d'Anoia.
26 de novembre 2009.