1.- Conèixer tots els cotxes que estan aparcats
al meu carrer i veure com envelleixen.
Veure tot això com una atracció física i viual,
com els nens que miren les obres del barri.
2.- Veure com tots els veïns pugen als cotxes
i veure com cada dia, a la mateixa hora,
tornen a casa i aparquen al mateix lloc,
gairebé sempre al mateix lloc.
3. En dies d'avorriment general, investigar
els consessionaris on es van comprar
aquests cotxes del meu carrer i conèixer
les circumstàncies que van portar
a tots aquests veïns a comprar aquests
cotxes que veig al meu carrer, cada dia.
4.- Finalment, conèixer els veïns del carrer
i començar la revolució social de l'amor.
(...................del llibre inèdit .. "Línia Verda"... 2009...........)
2 comentaris:
I per començar aquesta revolució, seure en una d'aquestes cadires!
Càndid, sí senyor!
la revolució s'ha de fer... amb humor...... des d'aquestes càdires que podrien estar penjades per tot arreu.... revolucions sense formes.....o amb totes les formes que s'inventin....
la revolució dins del cor
de cada ésser humà
Publica un comentari a l'entrada