La música del s.XX és negra. L'origen del blues i del jazz. Una música que neix de les classes treballadores i pobres. La música negra és una expressió real, sincera. I crec, que això, a la poesia històrica, li falta! A la poesia clàssica, simbòlica, oficial, acadèmica, sentimentalista, a la poesia generalista li falta una expressió directe i realista que surti del mateix carrer. Aquest és el meu debat. A continuació, posaré una traducció d'una cançó de blues de John Lee Hooker.
IT SERVES ME RIGHT TO SUFFER (1969)
..........................................................
EM MEREIXO PATIR
Em mereixo patir, em mereixo estar sol,
perquè la meva vida que estic vivint,
l'estic vivint en records passats.
Ara, fixa't en això. Cada vegada
que veig una altra dona em fa pensar
amb la meva dona, pensar amb la meva dona.
Mmmm, mmmm.
Ella em fa pensar en la meva dona
i és per això que vull veure una altra dona.
Eh, tios, jo només puc seguir intentant.
Em mereixo patir. Em mereixo estar sol.
Perquè estic intentant viure la meva vida.
Vull que entengueu això, el vostre deliri és la mateixa cosa.
El meu doctor m'ha recomanat llet, nata i alcohol.
Tenia els nervis tan malament que no podia descansar
i no podia dormir i és per això que m'ha recomanat
llet, nata i alcohol. Fins i tot ara no em puc estiar
i descansar a la nit. Mmm, mmmm. Lleta, nata i alcohol.
...... (traducció Anna Rodríguez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada