dimarts, 19 de maig del 2009


........................ laia noguera, caves gramona, 15 de maig del 2009

.

LAIA NOGUERA


T'EQUIVOQUES

En memòria del bombardeig de Granollers

Del cel no cauen bombes,

sinó que hi volen els ocells,

i els ocells ens estimen.

A més, ningú no mor per una bomba:

les bombes són les d'aigua,

les que reguen els camps

i donen fruita dolça i fresca.

Les bombes de napalm són una broma.

Els àcids, les dutxes de gas,

les forques, els verins,

les guillotines, els revòlvers,

els crematoris, les trinxeres,

les creus i les fosses comunes

són acudits.

L'energia dels àtoms és la llum del sol,

que fa créixer les plantes

i t'abriga a l'hivern,

quan tens el nas vermell.

Les bombes són les d'aigua,

les que et donen pebrots i cebes i tomàquets.

Ningú no ha cregut mai que valgui

la pena matar per cap idea,

ni per cap privilegi,

ni per cap territori,

ni per cap déu,

ni per or,

ni per por,

ni per odi

o per una llei.

Ningú no ha estat capaç

de pujar a un avió

i llençar mort damunt d'un poble.

Perquè les bombes són les d'aigua,

i l'aigua, els ocells i la llum

ens estimen.

Perdona,

però t'equivoques.

.

1 comentari:

Glòria Sanz ha dit...

Podria saber en quin llibre de l'autora s'inclou aquest poema?