BARCELONA ..........

Ah, quin mareig tinc quan entro en una botiga,
dins d'un bulevard, un carrer de botigues

que donen a un altre carrer, ple d’altres botigues,

ah..... quin soroll.... quina pèrdua de memòria...

ah.. quantes músiques, cada botiga amb una música

ah, quantes converses que escolto
de diverses llengües....
ah, quantes paraules, opinant de productes,
de colors, de models, d’ofertes,
converses que poden dir tantes coses
que si ho sabés.... em moriria de tristesa...

Ah, quantes persones veig en un segon,
persones de tot el món que es troben en un carrer
de Barcelona, persones que volen
caminar per aquestes botigues,
per veure i sentir tota aquesta decoració.

Ah, quina vida més buida sento,
caminant per tots aquests carrers comercials,

Ah, em marejo!!! No puc..... estic caient

dins del bolso d'un turista.... ah!!!!

Carrers on conflueixen tots els rius de totes les ciutats.
Carrers on puc veure totes les ciutats d’aquests turistes.

Ah, quantes persones que veig i que no veure més.
Persones que caminen pels carrers,
mirant només botigues. Ah, quanta humanitat sento.

Persones que han vingut amb avió a Barcelona
per veure botigues... per caminar pels seus carrers.
Per comprar roba, calçat, objectes inqualificats.

Ah, quants objectes inqualificats es compren. Ah.
Ah, quantes realitats tant qualificades....
construint aquest món.

Persones que també han vingut a menjar,
sobretot a menjar i a beure.

Ah, LLoret, quina tristesa sento per , ah!

ah, Ciutats buides del món....
ah, Barcelona, un aparador de productes,
d’objectes totalment inverossímils,
estranys com la vida mateixa.
Productes que són la metàfora d’aquest món.

Barcelona. Un món inversemblant.
Barcelona i totes les botigues del món.

.....