.... els... CAMINS ... són..... NÚVOLS.....

jo escric sobre sentiments, sobre vides que es poden
argumentar a partir de relacions artificials

jo podria escriure novel·les des de cada vena del cervell,
connectant fils elèctrics a un ordinador,

sí, jo podria escriure novel·les, tractats, manuals, sí,
col·locant fils elèctrics en totes les venes del cervell,

jo podria escriure volums de poesia
si pogués escriure de forma automàtica tot el que sento

sí, sí..... jo podria fer llibres com qui fa entrepans...

sí, sí..... jo podria fer enciclopèdies.... sí, sí....
jo podria fer el llibre del món...... el llibre de la realitat

jo podria escriure tot el món amb tot el meu cos... sí
jo podria refregar tot el meu cos per tots els camins
per recollir totes les històries que han passat.. sí..

jo escric sobre totes les realitats aparentment reals
i m’injecto de totes aquestes paraules ......

jo escric amb totes aquestes paraules urbanes,
contaminants, paraules actuals i contemporànies
que es tiren com si fossin papers que es tiren al terra

sí, jo escric sobre tot el que faig i tot el que sento
i m’empastifo les mans, la cara, els cabells, el cos,
amb tots aquests materials urbans que es llencen

sí, sí, jo agafo totes aquestes paraules negres,

artificials, blanques, paraules elèctriques, líquides,

envasades al buit, i faig un colege, una explicació

a tota aquesta realitat tant surrealista, tant simple, tant absoluta..

sí, jo absorbeixo tota aquesta infinitat de realitats
que no entenc, sí, sí, aquests missatges que queden reduïts

a un sistema de pensament automàtic el dia de Nadal,

jo sóc totes aquestes paraules que ningú vol... sí

sí, sí, jo em menjo les paraules que ningú vol... sí
les paraules que ningú diu i tothom somia..

sí, sí.. jó sóc el llíbre del món...... el món obert.. dins meu

................................................................... FÍ.......

.

. 2 DE nov. 08

(del llibre "Camins i núvols" 0ctubre-novembre 2008)

..