diumenge, 2 de novembre de 2008


UN CAFÈ
.
Cada dia, després de dinar, fent el cafè,
tinc uns moments d'esplai
amb una carbassa.
Quina carbassa, és immensa.
.
La carbassa m'acompanya
i jo també acompanyo a la carbassa.
L'acaricio i sento el seu agraïment.
.
Cada dia, m'espera a la mateixa hora.
Amb el temps, m'he fet amic
de la carbassa. Parlo amb ella
i la carbassa sempre m'escolta.
.
Cada dia, veig la seva evolució,
els seus colors, la seva inflamació,
les seves arrugues,
els seus espais florits.
I cada dia que passa,
sento més enyor en tocar-la.
.
Jo veig de la carbassa
tot el que la carbassa .... veu de mi.
Els meus colors, la meva evolució,
les meves primeres arrugues
i els meus espais a punt de florir,
de tanta bellesa que veig en tota la llum.
.
Jo m'estimo aquesta carbassa cada dia més
i la carbassa entén els meus sentiments.
L'acaricio, sento les seves arrugues
i aleshores escolto tot el que veu de mi.
.
La carbassa veu de mi tot el que jo
no puc sentir - de tantes coses que em passen.
.
.
(Braseria La Llesca, Vilafranca del Penedès)
.
.

4 comentaris:

Violant de Bru ha dit...

Una carbassa de contes de fades!!! Quants secrets teus deu contenir!! Saps que pel fet de respirar prop seu ella deu tenir part del teu carboni que abans formava part del teu cos?

Ignasi ha dit...

Ei això ja funciona, tot bé! Ara a veure si la gent s'anima a deixar algun comentari.
Salut!

Jetto ha dit...

jeje!! molt bó!

catgirl ha dit...

Ai que bell poder esmorzar, dinar i sopar amb una carabassa. O dues! M'enyoro de la teva carabassa, tot i que encara no la conec. Vull conèixer una carabassa com la teva, Carabasses amb Tasses a les Terrasses! carabassers i carabasses AMUNT!