CAMINS I NÚVOLS (pàg.53 i 54)

el meu cos és una paret on els nens
venen a plorar....
sí, el meu cos és una paret simbòlica...
tot el meu cos és un fet simbòlic....
tot el que sento... també... i tot el que veig.....
tot és un símbol de tot el que no puc sentir..sí

el meu cos és una paret on els soldats
aprenen a matar...sí..
els nens-soldats aprenen a matar
davant la meva paret.. sí...

jo sóc la crisi humana... sí, sí!!!!......
jo sóc el símbol de tota l’economia.... sí, sí!!!

jo sóc la mort del capitalisme... sí, sí....
jo sóc totes les armes que s’estan fabricant,
en aquest moment per tot el món.... sí, sí...
tot el món fabricant armes per destruir
tot el món..... sí..

jo sóc totes les mines anti-persona
que s’estan fabricant per Spain....

sí ESP.. la eña .... la ena de la neu artificial....

sí, jo sento entusiasme
per tanta absurditat lingüística..
per tanta neu artificial que es fabrica..... sí, sí

jo sento el meu dolor dins d’una nevera buida
... sí, sí....

sí, sí, el meu cos és tota una lamentació....
un crit que corre per les parets de totes les cases
.... sí, sí...
un crit que es pot sentir dins de totes les parets
.... sí, sí...

un crit que coneix les misèries de totes les cases...
un crit que no accepta cap excusa pel dolor.....
no, no...

el meu cos és un mur que separa la llum de la nit
.... sí...
el meu cos és el gel que no es desglaça mai..... no

el meu cos és la tortura de totes les presons de Xina....
si... el meu cos és tota la malaltia humana... sí, sí.....
el meu cos és tota la ingerència que suporta
el meu cos...
tot això que ara expresso a tot el món.... sí, sí....

.... í, í, í...jo ara torno al món...
tot el que m’ha fet al món...

í, í, í.... ho torno amb paraules... amb sentiments...
sí, sí..... tot el que m’ha donat el món per viure
ara jo ho retorno.... sí, ara dono el meu cos a la llum

sí, jo ara dono el meu cos a la ciència de l’amor, sí!!

ea, ea!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ah, ciència de l’amor, ah, ciència de la vida, ah, ah,
ah, ciència del temps, ah, ciència de l’aire, ah, ah,

... jo dono tota la meva alineació mental al món,sí..
... jo dono totes les meves justificacions
de tots els crims que he fet, perquè em perdonin..

sí, jo vull el perdó de tots els psicòlegs, sí....

sí!!! els psicòlegs són amics de la meva ràbia, sí!!!
els psicòlegs senten la mateixa ràbia.... sí.....
senten les meves causes.. la mateixa violència, sí..

els psicòlegs senten compassió
pel meu cor criminal... sí...

els psicòlegs entenen el meu dolor i el meu odi... sí

.. jo dono tota la por quan canvio de to
.... sí, jo sento tota la ràbia d'un superior meu
per tot el que jo podria rendir encara més
.... sí, a la merda!

A la merda, la meva por i la por de tota la meva veu
quan parlo amb persones que senten ràbia per la vida.

A la merda, les persones de la ràbia,
el món de la ràbia, les noticies de la ràbia,
el disseny i la propaganda de l’odi, a la merda
tot aquest món construït per la ràbi...
milions i milions de persones
que viuen sota aquesta pressió... a la merda!!..

sentint tot aquest cos meu..... de ràbia....
el meu cos com un mirall del món..

sentint el meu cos com un vestit de fils tallats...
sentint el meu cos com a milions de fragments
de fils que s’han trobat per casualitat..... si, sí...

.