dissabte, 8 de novembre de 2008

.
CAMINS I NÚVOLS (pàgines 36-38)

Ah, si jo mateix pogués ser un auto-cos. Ah!!!

Ah, tot el meu auto-cos, la meva autovida,
ah, ah. Ah!!!!

Ah, si el meu jo pogués ser realment
el meu auto-jo, ah. Ah, si, jo, pròpiament,
pogués ser jo mateix, ah, ah!!!

Ah, si la meva forma prefixada
de jo “mateix” fos real, ah!

Ah, si m’autoacusés de no fer res
pel meu jo, ah, ah.
Ah, si pogués veure que el meu jo
no està atrapat per cap banda, no, no!

Ah, si pogués sentir el temps
com un autoadhesiu,
ah, quin plaer sentir la meva vida adherida
al lloc que li correspon.... aaaaaaahhhh...!
Ah, quin desig de sentir la meva vida...
tota la meva vida en tots els llocs
on sento la meva vida.

Ah, si tot això fos veritat, ah!!!!
Ah, si pogués veure el meu lloc i tots
els llocs que tindria per viure al món,
en tot el món. Ah, si pogués sentir
la meva vida en tots els llocs del món.

Ah, ah, ah!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ah, si pogués viure amb tot el vent, ah,
si pogués córrer dins del vent.... aaaaah!!!

Ah, si la meva vida pogués dependre de mi.

Ah, si tot el que passa en el món fos
autobiogràfic..... aaah,
si pogués sentir tots els drames del matí
com tots els meus propis drames del matí....
aaaaah!.... si pogués sentir tot el món
com tot el meu jo... ah.......

Ah, si pogués sentir tots els nervis
de bon mati, Ah, si pogués sentir
tots els vòmits, tots els espasmes, ah!

Ah, si em pogués morir per tants nervis
que sento, per tants atacs d’angoixa....

Aaaaaaah, si pogués sentir la vida
com un atac propi...

Ah, si pogués conèixer la meva autoreacció.....
si pogués viure dels meus propis impulsos, ah!!

Ah, si pogués viure dins del meu cos
com si fos un auto-clau, ah,
si pogués viure sota una gran pressió.
Ah, si pogués suportar la pressió humana,
tota la pressió tecnològica,
tota la pressió atòmica.....

Ea, ea! Ah, si pogués suportar
tota la força centrífuga de les toneladores
i dels motors industrials.. ah!

Aaaah, si pogués suportar
tota la pressió econòmica!!!!
Ah, si pogués suportar
tota la violència de totes les oficines
de treball, tota la pressió laboral, ah, ah!!

Ah, si pogués sentir la meva immunitat
humana... aaaaaah!

Ah, si pogués acceptar que la vida
no té cap importància...
ah, si pogués acceptar aquesta malaltia
humana.. ah!!!!

Ah, si pogués disposar de la meva autogestió....
Ah, si pogués autoviure a partir
de tota la meva energia
i de totes les meves sensacions
i de tots els meus somnis.

Ah, si el meu autocos em donés l’energia,
si el meu cos tingués els elements
primordials per viure del meu cos...
aaaahhhh.... seria tota una revolució....

Ah, si pogués trobar un sistema biològic,
la mateixa substància que tinc dins del meu cos.
Ah, si tot el meu autocos fos això
i realment pogués viure del meu autocos.

Ah, si la meva vida fos possible
des del meu propi cos.
Ah, quin deliri....
ah, quanta vida totalment lliure... ah..

Ah, si només hagués de trobar un fil elèctric
perquè tot això que sento.... fos veritat.

Ah, si el meu autocos pogués ser la veritat
del meu cos.

Ah, si el meu autocos... pogués deixar ......
..aquests punts suspensius.. per viure.. ah!

Ah, si algun científic..... ja hagués trobat
aquesta formula per viure del propi cos...

Ah.... si per autoviure, hagués de veure
com s’esborra el meu temps
damunt del meu propi cos.............

Ah, si pogués veure el temps del meu cos,
quantes coses canviarien en el món....

Ah, si pogués sentir el meu autoerotisme....
ah, quin plaer,
ah, quin plaer han de sentir les estrelles
per elles mateixes,
ah, quin plaer més universal
ha de sentir el mateix mar...
ah, quin plaer i quantes carícies
s’ha de donar el sol... ah.

Ah, si pogués tenir coneixement
del meu autodesig....
Ah, si no estigués sotmès a cap programa
educatiu, ah, ai el meu desig no seguís
cap ordre superior, ah.

Ah, si pogués sentir la meva autodestrucció,
la vida moderna que estic estic destruint.
Ah, si pogués veure tot el que estic aniquilant
amb les meves pròpies mans.

Ah, si pogués veure la mort que estic creant
.

(29 d'octuber del 08)
.