dissabte, 11 d’octubre de 2008

.



CANT A LA TERRA



Ah, sempre vivint els moments, petits moments,
esperant sempre aquesta oportunitat, aquest instant,
sempre vivint com si es pogués viure
solament petits moments,
vivint sempre d’oportunitats, de moments,
amb tants instants que es poden viure en un moment.

Ah, si solament pogués viure un instant de plenitud,
sabent que aquest instant de plenitud
és com tots els altres instants que he viscut.

Ah, si pogués sentir que la meva vida completa.

Ah, si pogués saber les coses abans, sempre abans,
preveient tots els moments de plenitud que m’esperen
i aleshores lluités per tenir moments de plenitud.

Ah, si els meus actes estiguessin plens de vida, ah,
si les meves paraules completessin el temps, ah,
si els meus somnis superessin el mateix infinit
i realment pogués sentir una nova dimensió.

Ah, si pogués dibuixar un mapa per arribar
fins a tu i pogués omplir tot el teu cos de música.

Ah, si pogués sentir la intel·ligència dels nens
i pogués viure amb tota la felicitat de la llum,
amb la felicitat que senten els arbres
per sentir-se dins de la llum.

Ah, si pogués saber per què estic vivint, per què!,
per què existeixo i per què vaig ser creat.

Ah, ah, ah!

Ah, si pogués fer aquesta pregunta als meus pares.

Ah, ah, ah!

Ah, si pogués sentir els motius de la meva vida, ah,
si pogués coronar tots els meus ulls de terra, sí,
de terra, de llum, sí, de mars,
sí!, de colors, de vides, de móns impossibles.

Ah, si pogués completar el meu nom i acabar de ser jo.
Ah, si pogués acabar de ser jo, finalment.

Ah, si pogués integrar tots els paisatges urbans,
industrials, dins meu. Ah, si pogués integrar
tota la ciutat dins del meu pensament,
tota la matèria gris, tots els residus urbans.

Ah, si pogués sentir tota la ciutat dins meu, ah,
quantes coses sentiria tant reveladores
del meu caràcter i de la meva forma de ser.
Ah, la meva forma de ser tant oculta, ah!

Ah, si pogués perfeccionar els beneficis empresarials,
si posés la meva vida en els balanços finals.
Ah, si pogués veure que la meva vida està plena de forats,
com tots aquests balanços empresarials,
per tal d'ocutar tots els paradisos artificials.

Ah, si pogués ser un jardí artificial amb neu.

Ah, si pogués ser una flor de plàstic i somriure a la ciutat.

Ah, si pogués veure el dimoni disfressat de Déu, ah.

Ah, si sentís la meva vida patrocinada per una marca,
sentint com la vida està sent dominada
per totes les marques i totes les portades dels diaris.

Ah, si pogués sentir la meva vida dins d’un diari, ah.

Ah, si pogués multiplicar tota la bellesa amb mi.

Ah, si pogués saber que faig en aquest lloc tant singular,
vivint, sentint la meva vida de forma tant radical.

Ah, si estigués tota la meva vida investigant la història
(la meva història), i no pogués arribar a cap conclusió.

Ah, quins moments de glòria, sense sentir cap conclusió.

Ah, si sentís el meu moment de glòria,
entrant en un bosc, per poder-me relacionar
amb els arbres, els seus ocells. Ah, ah, ah!



(pàgines 161 i 162)

.

1 comentari:

Aixumorà ha dit...

Ah, Santi, m'agraden tantes preguntes... Potser la terra te'n donarà algunes respostes... Segur que les contrades del Penedès te n'amaguen unes quantes.

Salut i terra!