divendres, 26 de setembre de 2008

" Crani " Alonso Castellanos



CANT A LA TERRA




Jo podria estimar-te i no dir res.
Dir que t’estimo i tu sense llegir-ho.

Jo podria dir-te que t’estimo
i tu et podries quedar aquestes paraules.

I tu també em podries dir que m’estimés
i jo també em podria quedar aquestes paraules.

Jo podria estimar-te amb totes les paraules
que m’has dit i no m’has dit
i també podria estimar-te amb totes les coses
que hem fet i finalment no hem acabat de fer.

Jo podria estimar-te amb totes les espigues
i sentir tota la llum dins del meu cap.

Jo podria estimar-te amb totes les roses que no s’obren
i entrar per dins de les arrels.

Jo podria estimar-te amb totes les llàgrimes del mar
i no sentir res per la mort.

Jo podria estimar-te amb totes les gotes d’aigua
que cauen d’una fulla i esquitxen la llum
i sentir aquest instant com una explosió de sentiments.

Jo podria estimar-te amb tots els nervis del matí
que sento de la ciutat
i perseguir totes les vides que corren cap al clot.

Jo podria estimar-te amb totes les paraules
i penjar-me de tots els arbres,
suportant el pes i l’alegria d’aquestes paraules.

Jo podria estimar-te i no fer res.
Estimar-te i només estimar-te.

Viure simplement per estimar-te.
Viure per aixecar aquesta paraula.
Viure com un arbre i veure’t passar
totes les tardes per la meva ombra.

Jo podria estimar-te amb tots els somnis que m’avisen
de tota la felicitat que tindré un dia i esperar aquest dia.

Jo podria estimar-te amb tots els paraigües
que esperen la pluja
i ballar amb totes les gotes de la pluja.

Jo podria estimar-te amb totes les coses
que es fan esperar tant i aleshores sortit corrents,
saltant des del meu cos, saltant amb els meus somnis
des del meu cos, cap a totes les altres coses
que vull esperar.

Jo podria estimar-te amb tota l’alegria dels cargols
i sortir de dins de les flors amb una rialla.

Jo podria estimar-te amb les flors que s’assequen
el meu jardí, el meu jardí que abandono
per estimar altres jardins.

Jo podria estimar-te per tots els jardins
i ser feliç, dins i fora del teu paradís.

Jo podria estimar-te amb tot l’amor que tu podries
i amb totes les il·lusions que em podries agafar.

Jo podria estimar-te amb totes les il·lusions
que m’has fet perdre
i amb totes les noves il·lusions que m’has provocat.

Jo podria estimar-te amb aquest cor
que m’has explotat tant,
amb aquest cor que m’he canviat tant de lloc.

Jo podria estimar-te, donant-te el meu cos,
donant el meu cos a l’amor,
i una vegada el meu cos fos destruït per l’amor,
encara t’estimaria més, amb noves formes d’amor.

Jo podria estimar-te finalment
per viure l’amor com una revolució.

Jo podria estimar-te donant voltes dintre de les ales
d’un avió de la companyia comercial Air Berlin,
la mateixa companyia que prohibiria aquest poema.

Jo podria estimar-te sota el mar,
amb totes les bombolles que surten de la meva boca.

Jo podria estimar-te amb totes les onades
que em porten cap a la platja, com si fos una barca.

Jo podria fer totes les coses impossibles,
perquè l’amor és la realitat més impossible que existeix.

Jo podria estimar-te amb aquests nervis clàssics
del migdia, de la una del migdia,
tots els nervis que sento en els cotxes,
tots aquests motors que s’acceleren,
aquests nervis per tornar a casa i veure’t.
Jo podria estimar-te amb tota aquesta pressió urbana
que bombeja tots els cors de la ciutat.

Jo podria sentir totes les coses més impossibles
per estimar, només per dir que t’estimo
i acabar amb totes les meves argúcies
per dir que t’estimo.

Jo podria fer perles amb els teus ulls,
només mirant els teus ulls,
tot el que tens dins del teus ulls.

Jo podria inventar-me pluges amb els teus ulls,
només sentint els teus ulls,
tot el que es pot veure des de dins dels teus ulls.

Jo podria viatjar amb els teus ulls per tot l’espai,
inventar-me tots els camins i totes les roses.

Jo podria estimar-te fora del món
i viure amb tota la foscor, només estimant-te.

Jo podria estimar-te, relacionant totes les coses
Que existeixen.

Jo podria estimar-te sense haver-te vist mai.

Jo podria fer llum amb el teu cos,
estimant només el teu cos.

Jo podria dir que t’estimo
i tu també em podries dir que t’estimés més un altre.

Jo podria estimar-te i estimar-te més, cada dia més,
fins a no poder distingir res.

Jo podria fer tantes coses amb l’amor
que finalment tot seria amor,
malgrat tu, no fossis el meu amor.

Jo podria fer que tot fos amor
i que l’amor antic fos una cosa ja sense sentit.

Jo podria fer tantes coses amb l’amor
que m’hauria d’inventar un altre món.

Jo podria dir tantes coses amb l’amor,
tantes coses que s’han fet
en el nom de la llum, la rosa i l’amor,
que dient només la paraula amor
podria existir en totes les coses del món.

Jo podria posar totes les coses dins de la paraula amor
i aixecar tot aquest pes fins a l’horitzó.

Jo podria estimar-te amb totes les distàncies
i estimar-te en cada punt de totes les distàncies.

Jo podria ser lliure amb l’amor
i tu també em podries estimar d’aquesta manera
i no dir-me res.



Santi B.

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Caram Santi, quantes coses que has dit sobre l'amor, totes aquelles que es resumirien en una sola mirada.
Que tinguis molta sort amb l'amor!