dimarts, 30 de setembre de 2008

CANT A LA TERRA (pàgines 88 i 89)



Ah, tots els animals infectats de bogeria humana. Humana!

Ah, totes les manies persecutòries, teatrals que vull.

Ah, tots els cops que vull sentir per veure els camins,
totes les vides que m’esperen o potser ja no m'esperen.

Ah, totes les històries que tinc guardades a la meva maleta,
la meva maleta que viatja pel món, recollint històries.

Ah, les grans avantguardes que ja van intuir el segle.
El segle de la incomprensió, el segle de les màquines.
El segle de la guerra, el segle de les paraules en conserva.

AH, EL SEGLE DE LA RETÒRICA DE DÉU.

AH, AH......................AH!!!!!!!!!!!

TOTA LA RETÒRICA PSIQUIÀTRICA.

Ah, la meva vida àtrica, inventada. Rítmica.

AH, EL PSIQUIÀTRA DE DÉU.. ... ! AH, QUINA TORTURA!

....................................

La psiquiatria va ser inventada per ajudar a Déu.

..................................

Ah, la retòrica paranoica dels empresaris del Mississipí.
Ah, la retòrica dels homes blancs que diuen que ajuden
a crear riquesa pels treballadors negres.... ah, ah, ah!

QUANTA PARANOIA DE DÉU HI HA en tot això!

Ah, quanta retòrica de sermons, pecats i vides exemplars.
Ah, quin humor poden sentir els nens místics per tot això.

Ah, quins acudits més gràfics en les vinyetes del senyor.

Ah, tot l’humor que sento per oblidar el meu dolor.

Ah, ah, ah!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

.............. les grans avantguardes del meu segle.

Ah, Tzara! De tu, ara han fet una marca. Ah!

Ah, quin dolor més inventat havies de suportar,
tu i tots els grans avantguardistes de tots els temps.

Ah, totes les malalties inventades per la indústria mundial
que els grans pintors i els grans poetes van intuir. Aaaah!

Ah, pintar una arbre des de dins d’un arbre. Ah, quina idea!

Ah, escriure la paraula temps des de dins la mà. Ah, ah!

Ah, totes les mentides i totes les noticies que circulen
sense seguir cap control ni cap norma de seguretat.

Ah, la llibertat que tenen les noticies PER propagar
la difamació i qüestionar l’honor. Ah, l’honor,
quants segles feia que no sentia aquesta paraula.

Ah, ah, ara sí que estan canviant els temps. Sí! Bob! Sí!
Ara sí que el món et pot donar tota la raó del món.

Ah, ara veig la malaltia del món,
tots els accidents que es produeixen
dins del meu cervell, per tanta velocitat. Ah!

Ah, tota aquesta proporció que sento de móns absoluts,
de crescudes, d’adveniments, de florides, ah, ah!

Ah, tots els meus símptomes per tanta poca realitat real.

..... (pa!!!................... pa..... pa!!!!!!!!!!!!!!!!!)

Ah, codis........ lingüístics.... .... (pa....!)....

Ah, pa..... vull pa...... pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa!!!!!!!!!

Ah, si el pa fes soroll de metralleta..... pa-pa-pa-pa-pa!!

Ah, la revolució real del pa..... ah.... ah

.... jo.... i tu..... i totes..... demanem pa per tots!!!....

....ah, la mà sense pa..... aaaah!..... ah......... la mà
de tots els meus amics i de les meves amigues sense pa...

..... ah, jo.... la metàfora del temps...

les malalties de les meves metàfores...

jo, la metàfora de Déu..... ah!

JO, TOTA LA PARANOIA DE DÉU........... AH......... AH



Santi B.