dimecres, 3 d’abril del 2019

AIRE, AIRE



Una cosa és caminar i una altra és fer un camí.
Jo he caminat molt i mai he fet un camí.
Sento la meva absència per tot el meu cos.
Ah, si pogués somiar sense esperar res.
Ah, si pogués viure sense haver de demostrar res.

Camino i busco l’olor de l’aigua
damunt les pedres.
Si pogués flexibilitzar el meu cos,
com si fos la branca d’un arbre,
podria tocar el vent
que dóna relleu a les muntanyes.

No penso en res.
Respiro i obro els ulls.
L’aire va entrant per tot el meu cos.
És una sensació nova,
respirar i res més.
De sobte, em venen pensaments.
Torno a respirar,
a respirar i res més.
Torno cap a totes les coses que sóc.
Respiro i els pensaments van passant.
L’aire em separa i m’allunya de totes les coses.
Moltes vegades, respiro per allunyar-me de tot.