Una cosa és caminar i una altra
és fer un camí.
Jo he caminat molt i mai he fet
un camí.
Sento la meva absència per tot
el meu cos.
Ah, si pogués somiar sense
esperar res.
Ah, si pogués viure sense haver
de demostrar res.
Camino i busco l’olor de
l’aigua
damunt les pedres.
Si pogués flexibilitzar el meu
cos,
com si fos la branca d’un arbre,
podria tocar el vent
que dóna relleu a les muntanyes.
No penso en res.
Respiro i obro els ulls.
L’aire va entrant per tot el
meu cos.
És una sensació nova,
respirar i res més.
De sobte, em venen pensaments.
Torno a respirar,
a respirar i res més.
Torno cap a totes les coses que
sóc.
Respiro i els pensaments van
passant.
L’aire em separa i m’allunya de
totes les coses.
Moltes vegades, respiro per
allunyar-me de tot.
1 comentari:
M'agrada.
Publica un comentari a l'entrada