ROSA IGARTUA. "CASA"

.

Parlàvem de poesia
i vas dir-me: cava sempre.
I cavo.

Cavo el lloc, l'instant, l'onada,
la llengua del gat,
la mudesa i la paraula.

Cavo
perquè indestriables són la vida i la mort
en la textura de l'arena.

Cavo
perquè no puc parar de cavar.
Cavo per viure.


........................................



Dies abans que morís
vaig regalar un cistell de tomàquets
a l'àvia i mitja dotzena
van quedar al congelador.

No vaig preguntar què en van fer.
Tampoc importa.
Però, d'això, fa més de vint anys
i aquell buit encara els conserva.

Aquesta tarda,
quan m'he posat a escriure
pensava en el poder de la mort.
El gel impol·lut.

Els tomàquets,
a la falda.



..................

Quan una nit com aquesta,
mirant el firmament,
vaig descobrir la distància
i se'm va perdre
el que té d'innocent la llum,
vas dir-me:
mira bé què hi veus.

Amb els anys
m’hi he vist els ulls.


...............................

ROSA IGARTUA
CASA

Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès editors. Lleida.
Març 2011

http://www.pageseditors.cat/

.............................


Rosa Igartua i Mollfulleda (Llerona 1966) va iniciar la seva activitat literària participant en tallers de poesia i en diversos cursos de literatura.
El 1998 va guanyar la segona edició del premi de poesia Alella a Maria Oleart amb el poemari Pedres de paraula.
El 2001 va ser inclosa en l’antologia segle 21, vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u.
El 2010 va guanyar la novena edició del Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra amb Casa.




...........................................










..............................