Abans d’escriure’t aquesta carta he
tingut tants dubtes,
que si pogués saber tot el que penses de
mi,
potser m’acabaria escrivint una carta
d’amor a mi mateix.
Després que no t’hagi escrit en tots
aquests anys,
potser trobaràs estranya aquesta carta.
És per això, que no et vull destorbar,
A vegades, quan rebem cartes,
tan acostumats que estem als rebuts del
banc,
les llegim a sacsejades, saltant-los les
frases,
buscant el motiu de la carta.
Però les cartes no tenen motius.
S’escriuen perquè es volen escriure.
Hi ha dies que busco les teves amigues
pel carrer.
Quan alguna persona em parla de tu,
imagino com passes els dies,
anant i venint en tren cap a Barcelona.
Les teves amigues (i totes les altres
coses)
em parlen de tu. M’expliquen coses distants,
coses que tu fas i que jo vaig imaginant.
Saber coses teves
és una forma com una altre de viure en
el món.
Porto dies escrivint-te aquesta carta,
sense una percepció concreta i clara de
la realitat.
No passa res. En aquesta història no ha
passat mai res.
Per aquest motiu t’escric,
per poder-me entendre a mi mateix.
Quan més coses t’escric,
més convençut estic que no em
contestaràs.
M’agradaria oblidar-me de tot i començar
de nou,
si és que es pot començar de nou.
Vaig intentar oblidar-te, però no podia.
Quan més dones estimava, més pensava en
tu.
Pensava que només havia de tenir sort,
que el temps era com jugar a la rifa
perquè et toqués algun dia.
Molts dies camino pels carrers i et
veig.
Crec que et veig.
El dissabte vam anar de festa
i et veia per tots els racons de la
ciutat.
T’escrivia poemes i els donava
a totes les persones que veia pels
carrers.
En un moment de la nit, vaig tenir la
sensació
que les persones que m’envoltaven
ja coneixien la meva història.
Demà estaré atent a la moto del carter
que recull les cartes de la bústia de la
plaça.
Veuré com les agafa de la saca
i com aquesta carta serà encaminada cap
al teu poble,
passant per altres mans que no sabran
res d’aquesta història.
Caminaré pels teus carrers. Seré la
carta a la mà del carter.
I veuré com arriba fins a casa teva
perquè la puguis llegir
i jo acabi d’escriure aquesta carta.
(del llibre inèdit "Primer poema")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada