PILA CABOT
Plovia.
L'herba creixia sota els ràfecs
de les cases mortes.
Jo ni tan sols sabia
què hi feia allí,
xopa de pluja i llàgrimes,
enfredorida pel meu propi i profund
silenci desolat.
(del llibre "La remor d'un molt antic silenci".
Témenos Edicions. Barcelona. Novembre 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada