BEGONYA POZO

.

VITA NOVA


Crèixer amerada
com l'arròs sota l'aigua
i respirar llum



HUMUS


El jardí dels morts
té arbres de fulles perennes,
un verd infinit.



PARAULES DE BRECHT

De tots els objectes
els que més t'estimes
són els vells:
t'agrada la roba
farcida de temps i de desig;
t'agraden els llibres
amb les lletres toves
i la meva boca,
que ja sap com besar-te.



EN CONSTRUCCIÓ

Ni puta
ni bruixa
ni monja
ni mare
dona sóc
senzillament
dona
i també puta
i bruixa
i monja
i mare
totes
em fan
dona
possiblement
dona
arquitectònicament
dona.



.................................................


Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en Filologia per la Universitat de València, on també es va llicenciar en Filologia Hispànica i Italiana. Des de 1998 exerceix com a professora al Departament de Filologia Francesa i Italiana d'aquesta universitat, compaginant la seua tasca docent amb la investigació literària, la traducció, l'edició i la gestió cultural.Les seues publicacions se centren especialment en l'anàlisi del discurs líric d'autors contemporanis. Destaquen així mateix en la seua trajectòria els estudis de caràcter interdisciplinari i comparatista. És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001-, així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada l’any 2002 i que actualment dirigeix. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009.Pel que fa a la seua obra literària en castellà ha publicat El muro de la noche (Germinal, València, 2000) i Tiempo de sal (Edicions 96, Carcaixent, 2004). Abans de la publicació de Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011), els seus poemes en valencià havien estat seleccionats a revistes, antologies i llibres col•lectius. Diversos poemes s’han traduït al castellà, anglès, portuguès, alemany i eslovè.


.................