dilluns, 21 de desembre del 2009

BLANCA LLUM

(dibuix: Josep Grifoll)




. L’ARANYA



Hi ha caramells que mai sabran
que a l’entorn de son estat hi haurà qui neix.
Hi ha canons poc llargaruts
que són un punt de massa creu.
Hi ha conills venint rabent fins a ciutat
només d’un bot que voten sang car l’han triat.
Hi ha una casa amb la paret
i el plor d’un silf descrostonant-la.
Hi ha un cordill
que no ha volgut mig ofegar-se
i un imbècil homenàs que pensa poc,
que no ho entén
que no ha volgut tornar-se nus.
Hi ha carretons plens de rialla
que són tibats per candeleres
fins al mig de cada plaça
i un seguici de bufons
cantant a cor darrera seu
‘santa follia de ser mare’.
Hi ha carrers on hi ha melers
llegint l’etern mal de queixal
dels continents.
Hi ha un zoòtrop giravoltant
traços d’un cec
que no és parent de cap poeta.
Hi ha un infant que descobreix
que no és pas ell ço que li diuen,
que no és cap àngel ni és un rei,
que ell s’inventa son turment
i que vol fer-hi un passadís
ple de finestres i un terrat
des d’on mirar falsiots i grues.
Hi ha l’animal que no s’espera,
que si t’encantes, ell que ho sap,
quedes al ras, sol i de llamps.
Hi ha la set venint valenta,
dient que hi és, que ve de sempre.
Hi ha cascall, hi ha la màgia,
i un punt d’ai que ve de cara.
Però no hi ha cap teranyina
feta en va.

dotze de juny del nou
blanCallum

............



DOS CASTELLS


És una son que m’entrebanca
anar rabent cap al castell,
que em fa més lluny
del manuscrit que s’ha perdut
i és espiral i és ombra gran.

És una son que avui em porta
al paral·lel que s’esbiaixa
i que ara els plans
del pensament i el de la fam
se toquen més fent-se més llargs.

És una son paralitzant-me
el dir rampell sense una flama,
l’estar molt quiet
de quan el dubte queda ple
d’aquest seu rot mal digerit.

És un son que no en té ganes,
que se’m desperta somniant
que avui s’enlaira,
que dins de l’aire es descobreix
i de retruc em don a mi:

“m’assec a taula, a taula sola
i només hi ha un coltell d’acer
vora d’un cor que és una pedra”

i a punt de perdre la tonada,
a punt de nervi escrit a mà,
se sent algú
que molt a prop, a dins de casa,
es fa un castell fet de romanços.



blanCalluM

5
de
juliol
diumenge

.
.