CAMINS I NÚVOLS (pàg. 56 i 57)

.

.

sentint el meu cos, embrutant l’aire, sí...
sentint el meu cos com una matèria contaminant
per tot el que estic sentint..... sí..

sentint el meu cos com una ferida
per aquesta veritat que estic sentint del meu cos...

sí, sentint el meu cos com una metàfora del món
sentint la ferida mental del meu cervell... sí...
sentint com tot el món entra dins d’aquesta ferida
i contamina tot el que sento... tot el que sóc..
tot el que faig...

sí, sentint tot el món dins de tot el meu cos.... sí...

sentint el món com una multiplicació de sensacions
per viure... de sensacions que s’eleven

a totes les riqueses..
de sensacions que s’equivoquen...
de sensacions que pretenen posseir la vida artificial..

sí, totes les meves sensacions burgeses.. sí..
totes les meves sensacions de consum....

de possessions...

el meu cos com si fos una terra que vaig colonitzant... sí..
el meu cos que veig des de lluny... el meu cos que crido...
eh, cos.... cos meu.... que et veig des del mar.. terra meva..

eh, cos de la terra i del mar que vull descobrir
per clavar una bandera.... sí, sí.... tota aquesta malaltia
de les banderes que he clavat damunt el meu cos..... sí...

sí, jo sento tota aquesta malaltia per posar nom

a les coses i poder diferenciar

totes les coses que sento com a meves..

ah, tota la malaltia que sento del llenguatge....
aquest llenguatge creat per posseir les paraules...
les definicions... les separacions..... sí....

tot aquest llenguatge que serveix

per garantir el poder i la misèria....

ah, tot aquest llenguatge utilitzat pels reis i pels Déus....
ah, tot aquest llenguatge per negar a l’origen mateix
del llenguatge.... tot aquest llenguatge limitat... tancat...

tot aquest llenguatge dels símbols...
tot aquest llenguatgisme... tot aquest paraulisme.....

ah, tota aquesta retòrica del simbolisme simbolitzat... ah..

ah, tot el meu cos que sento perfectament simbolitzat...
tot el meu cos estructuralment militar.... sí....

tot el meu cos com si fos un exèrcit que ocupa la llum
i totes les terres que no tenien nom..... sí....

el meu cos.... com l’arma més perfecte per posseir
i destruir totes les coses que desitja...

sí, el desig del meu cos... sí, sí, el meu cos militar...
totes les armes que tinc dins del meu cos... tots els escuts..
totes les màscares que tinc per amagar tot el que faig...

sí, tot el que realment faig en el fons
de tots els meus actes... sí, tot el que faig des de dins meu..

sí, sí..... totes les meves accions militars.....
el meu cos com si fos una colònia.... un exèrcit invisible
dins de la llum.... sí, un exèrcit que penetra els somnis
de la ciutat i dirigeix el tràfic de la nit.... sí, sí..........

el meu cos..... com la meva garantia del meu esclavatge...

sí..... el meu cos..... com una cadena contínua de fets
que em dominen...

sí, tot el que penso .... que domino..

sí, totes les mentides que em crec

per sentir-me lliure

.